Y el cielo era una bestia / Robert Juan-Cantavella

Les primeres pàgines la veritat és que m’han costat. La història no acaba de quedar clar per on ha de sortir. Però a poc a poc, comença a sortir una història, i en base a flashbacks ens anem enterant de coses, d’una vida pausada d’acadèmic amb un passat de zoòleg furiós (criptozoòleg seria més correcte).
I com que escric això mentre estic llegint el llibre encara no sé si li posaré l’etiqueta EVITAR. El llibre m’ha fet esbufegar, d’avorriment, de no veure a que coi treia cap l’enrevessament de l’argument. Que no dugui a res no és un problema, si mentre ho fa avorreix sí ho és. Estic en un punt que el llibre l’acabaré, però ja pot acabar molt i molt bé per justificar el camí.
El protagonista va a Vor, un poble de muntanya amb un sanatori, allà l’envia una carta de la seva ex ara morta, sobre un tal Columbkill, que es barreja amb una teoria sobre Echegaray (però amb moltes coses de Galdós) , jugant amb la idea que potser Echegaray no va existir, com moltes de les criatures investigades per la criptozoologia. A què condueix tot això i quin sentit té? No en tinc ni idea, no entenc el perquè la ex li fa arribar un missatge a aquell cul del món i a més a més de manera tan enrevessada, com donant per sac després de morta. És arriscat ficar-se en la pell del protagonista, però jo sóc ell i passo d’absolutament tot això, si la ex volia dir-li algo va tenir temps i oportunitats per fer-ho, tot això són ganes d’això, de donar per sac després de morta (i arriscar-se a que el protagonista sigui mig normal i passi de tot).

Molt bé, ja l’he llegit i no, el final no el salva i el llibre s’emporta l’etiqueta d’EVITAR, la part bona en comparació amb altres llibres que comparteixen condició és que aquest l’he acabat, malaguanyat temps.
I a veure el llibre està ben escrit, i pot resultar interessant, no tinc clar que sigui un llibre avorrit, però a mi m’ha avorrit, molt, ja està dit, jo us aviso.
(Visited 17 times, 1 visits today)