Una infancia: biografía de un lugar / Harry Crews

M’alegro molt cada cop que apareix un llibre de Harry Crews, sé que gaudiré i sé que em preguntaré perquè coi no s’havia publicat abans a aquest tros d’escriptor.
Aquest llibre és autobiogràfic, però a l’estil Harry Crews i primer ens explica la vida de son pare, no és una biografía típica i on tots els fets estan perfectament documentats i tot és veritat objectiva i compulsable, però és igual.
També sería lícit pensar que els seus llibres sí, però que potser una autobiografía no està al mateix nivell. Error. La infància de Harry Crews podría sortir d’un dels seus llibres tranquil·lament, és un material literari de primera.

El seu tatuatge

Quan un escriptor reexit es posa amb la seva vida té moltes coses a favor, la majoria d’escriptors que admiro tenen % variables d’autobiografía en els seus personatges i els seus llibres. Sempre hi ha alguna cosa en concret que sí han viscut ells, o algun personatge més o menys basats en ells… Si un escriptor és prou bo per crear vida del no-res, si ha de recrear una vida tan real i tan propera com la seva… té tots els números per lluir-se.
La infància de Crews va ser molt dura, al comptat de Bacon, Georgia, fill pobre d’un pagès pobre, en un poble ple de pagesos pobres, als anys 30 i 40, el telèfon més proper estava a quilòmetres, les carreteres no estaven asfaltades, encara quedaven negres que havien viscut com esclaus. Un poble petit al cul del no-res on l’únic que ensenyava a la gent com podia ser el món de fora era el catàleg dels magatzems Sears. A més a més el pare de Crews tenia afició a dues coses: l’ampolla i treballar, i es va matar literalment a treballar.

Harry Crews

El petit Harry té un company inseparable, el gos Sam, i es fa molt amic del fill dels que treballen a la seva granja, una família de negres amb una àvia que rondava la centena d’anys. I Harry un dia agafa una malaltia, i es queda al llit, amb febre i les cames doblegades cap enrere en un angle forçadíssim. Metges i predicadors s’acosten impotents per intentar curar-lo, sense èxit, s’ha convertit en un freak. Però Auntie, l’àvia negra, li diu que això li passa perquè un ocell (com els que té en una habitació de casa) li ha escopit a la boca, que ha d’alliberar els ocells. Ho fa i comença a recuperar una mica de mobilitat i ara almenys es pot seure. Contra tot pronòstic es va recuperant, i quan comença a estar bé cau en un barril d’aigua bullent per la matança del porc i es torna a passar una temporada confinat al llit.
Temps després els seus pares es separen i ell son germà i sa mare, en plena nit deixen la casa, i després van a la ciutat on la mare treballa en el tabac a preu fet, el pare els va a buscar però allò no funciona i es divorcien. Però el pare no va morir treballant? Sí, i Harry era tant petit que ni ho recorda, però la mare es va casar amb el germà de son pare (es veu que en aquella época-zona això era normal en casos de viduetat), i Harry va creure quasi tota la seva infància que el seu tiet era son pare.
I després ja poc més, algun tonteig amb la delinqüència i de cop i volta ens el trobem que torna a Georgia, després de servir als marines, i es dóna compte que s’ha allunya molt d’aquella gent, però que encara en segueix formant part, d’una manera una mica contradictòria si es vol, però no per això menys real.
Llibre molt recomanable, com tots els de Harry Crews, només he trobat a faltar que seguís més enllà amb el Harry adolescent i el marine que va lluitar a la guerra de Corea i el que va haver d’enterrar a un fill i el karateka i…  Suposo que a mida que es vagin publicant els seus llibres aniré descobrint aquest gran auor.

(Visited 29 times, 1 visits today)