Trèmolo / Biel Mesquida

Un clàssic dels nostres dies al que fins ara no m’hi havia acostat mai. Amb un primer llibre que tot i guanyar el Premi Prudenci Bertrana va trigar dos anys en poder ser publicat el 1975. I jo vaig i el descobreixo 40 anys després.
Relats curts, poètics però directes i sense esquivar l’humor o la crueltat, i això m’agrada. És un llibre que no es pot llegir d’una tacada, cal degustar els contes un a un, això està bé tot i que jo sóc més de llegir a tot drap, i a més que cada cop sóc menys de contes, però això ja són manies meves.
Però els contes són bons, com a mínim, n’hi ha d’increiblement bons també. A més a més el català emprat per Biel Mesquida és fascinant, sobretot per un canfangarí com jo.
Un llibre recomanable per llegir, i sobretot per rellegir, a petites dosis, com el bon whisky. I després del més experimental Self service una bona manera d’arribar a aquest autor, això sí, el proper buscaré que sigui una novel·la, ja he vist com resol els 100 metres llisos, però ara el vull veure en una marató!