Trèmolo / Biel Mesquida

Un clàssic dels nostres dies al que fins ara no m’hi havia acostat mai. Amb un primer llibre que tot i guanyar el Premi Prudenci Bertrana va trigar dos anys en poder ser publicat el 1975. I jo vaig i el descobreixo 40 anys després.
Relats curts, poètics però directes i sense esquivar l’humor o la crueltat, i això m’agrada. És un llibre que no es pot llegir d’una tacada, cal degustar els contes un a un, això està bé tot i que jo sóc més de llegir a tot drap, i a més que cada cop sóc menys de contes, però això ja són manies meves.
Però els contes són bons, com a mínim, n’hi ha d’increiblement bons també. A més a més el català emprat per Biel Mesquida és fascinant, sobretot per un canfangarí com jo.
Un llibre recomanable per llegir, i sobretot per rellegir, a petites dosis, com el bon whisky. I després del més experimental Self service una bona manera d’arribar a aquest autor, això sí, el proper buscaré que sigui una novel·la, ja he vist com resol els 100 metres llisos, però ara el vull veure en una marató!

 

(Visited 48 times, 1 visits today)