Tornarem a vèncer (i com ho farem) / Oriol Junqueras; Marta Rovira

Després de llegir llibres com Tota la veritat o la primera part dels records de Puigdemont (tinc la segona part a la lleixa de pendents que corren pressa) tenia interès per saber la versió de l’altre part, de la gent d’ERC. Aquest desig s’ha vist complert només a mitges amb aquest llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira. Anem a pams.

El llibre es llegeix extraordinàriament ràpid. Hi ha una primera part on es repassa com es va arribar al punt màxim de poder, els dies 1 i 3 d’octubre. Està bé recordar-ho perquè va ser important i significatiu. Al llibre no es diu, però jo crec que els mateixos polítics es van espantar del poder de la gent. Això és una interpretació únicament meva. I després un repàs de les coses que no van sortir bé, i aquí faria falta una mica més d’autocrítica. Diuen al principi que aquest no serà un llibre de retrets, però coi! La reacció de l’Estat realment era esperable (sobretot veient que si enviaven els piolins era claramet per fer-los servir). Tampoc hi ha cap reconeixement a que no hi havia ni una sola estructura d’estat a punt, ni una. I clar, es va arribar a l’1-O amb un pla concret i unitat política, dues coses que van desaparèixer a partir d’aleshores… No cal que en culpin en Puigdemont si no volen, o el que quedava de CDC, tampoc cal que es carreguin ells tota la culpa, no és això, però alguna responsabilitat deurien tenir en tot plegat, no? ERC estava al govern des del 2003, des del 2012 amb un projecte primer sobiranista i a partir de 2014 netament (el govern) independentista. Cal reconèixer el mèrit del que es va fer bé, però també assumir alguna de les coses que no.

La part de “com ho farem” és simple, s’explaien en el tema d’eixamplar la base. Insisteixen en que han de tenir poder en llocs on ara no en tenen i que han de seduïr també a la Catalunya del No. Em sembla una estratègia legítima, però si sedueixen molt bé la Catalunya del No poden perdre els vots que tenen ara de la Catalunya del Sí. Cap partit té els vots en propietat, ara menys que mai. També remarquen que el seu adversari és el PSC, el rival a batre i a qui volen discutir el poder a l’àrea metropolitana de Barcelona. Diuen més d’un cop que no hi pactaran, entenc que es refereixen al Parlament. Jo també crec que no hi pactaran, però perquè crec que la suma d’escons d’ERC, PSC i Comuns no arribarà a 68. Amb el PSC ja van pactar 2 tripartits i donen suport al PSOE al govern de Madrid, entendran que les sospites de la gent són legítimes. Cal governar el mentrestant i cal fer-ho amb un govern a Madrid el més “amic” possible, d’acord, però també estaria bé aconseguir alguna cosa a canvi, perquè ara mateix el suport al PSOE és gratis. És especialment sagnant que passin per alt aquest punt, Oriol Junqueras és a la presó (i ja veurem quan en surt, si en surt) i Marta Rovira és a l’exili (i ja veurem quan torna, si torna) i el seu partit dona suport a un govern que no ha afluixat la repressió gens ni mica. És que ni tan sols se’ls veu enfadats per la injustícia que estan vivint. Tampoc expliquen per què en un cas l’opció bona va ser la presó i en l’altre l’exili, i no ens creiem que no es pensessin que el Gobierno els anava a empresonar, ho sento però no es creïble. Els dos autors del lllibre han afrontat la situació de maneres oposades i encara ara tenen càrrecs, quina és la postura oficial del partit al respecte?

El llibre respon molt poques coses i els temes espinosos els esquiva completament. No informa, simplement vol convèncer que el seu pla a llarg termini de majories clares i sostingudes en el temps funcionarà perquè creuen que funcionarà. Tot això recorda massa al “això ara no toca” i al “qui dia passa any empeny”, una excusa per deixar el més important per algun moment imprecís del futur (qui sap si 5 anys, o 10, o 30… no sembla que tinguin pressa) i que això els legitimi per governar un mentrestant que no sembla que tinguin cap pressa per escurçar. El llibre és un míting i després de llegir-lo dubto, sobretot dubto tant del títol com del subtítol. I de debò que em sap greu.

(Visited 41 times, 1 visits today)