Todos se van / Wendy Guerra

Em va agradar Negra, i per tant em vull llegir els altres llibres de Wendy Guerra, per tant començaré amb aquest i seguiré amb Nunca fui Primera Dama i Posar desnuda en La Habana, la idea és llegir-lo seguits, espero que no sigui excessiu. La literatura cubana no és només Pedro Juan Gutierrez o Guillermo Cabrera Infante, de fet la protagonista de Negra es decanta clarament cap al primer, l’altra Cuba ja quasi que no existeix.
I aquesta altra Cuba és la que ens apareix als ulls de la protagonista, una noia que escriu un diari que ha de tenir amagat perquè en aquella illa tot està prohibit, sobretot tenir idees pròpies i no ser prou revolucionari. La Cuba de l’escassetat, de la por, dels subministraments russos, dels “escraches” als que se’n van de l’illa, dels llibres prohibits, dels programes de ràdio amb trucades en directe previament gravats no sigui que algú se surti del guió. Amb tot aquest teló de fons la protagonista passa de viure amb la mare, després amb son pare i patir maltractaments, tornar amb la mare, i canviant continuament de casa i d’escola mentre al seu voltant tothom se’n va i ha d’anar ratllan telèfons de la seva llibreteta, esperant l’ocasió per marxar també ella.
(Visited 15 times, 1 visits today)