Todo se desmorona / Chinua Achebe
Se’ns descriu la vida del fictici poblat de Umuofia, i la vida del protagonista Okonkwo (els noms de la majoria de personatges s’ens faran així d’estranys). La reparació de greuges, els regateigs pels matrimonis, els judicis tribals, oracles… A poc a poc els esdeveniments faran que Okonkwo i la seva família entri en contacte amb una gent que ho capgiraran tot, els blancs…
L’arribada dels blancs en un lloc tan remot té molt de recel, arriben els missioners que demanen construir una esglèsia, i els hi donen un lloc maleït però s’hi instal·len i no els passa res, però l’esglèsia (anglicana en aquest cas) és només una part, també arriba un govern amb els seus policies que sobretot castiguen la insubordinació o els atacs als blancs. Atacs que de vegades no són per animadversió, senzillament la seva manera d’arreglar les coses és diferent. Tota la seva estructura social es basa en uns déus i en unes relacions amb el més enllà que a ells els serveixen i els guien en les seves decisions, com els esperits ancestrals o egwugwu (màscares que es posen pels rituals simbolitzant els avantpassats, més o menys). Si no es poden seguir refiant de tot allò en que sempre han cregut és quan tot el que coneixen s’esfondra davant d’uns blancs traidors i que els sotmeten sense contemplacions. El final del llibre és interessant.
No faré espòiler però diré que m’ha sorprés en la forma, sense patetisme (que podria), sense carregar el pes en la tragedia i la injusticia (que també), quasi sense fer soroll, sense escarafalls, quasi com sense donar a ningú la culpa, retratant una inevitabilitat que deuria ser el que sentirien els contemporanis d’Okonkwo. El llibre es divideix en tres parts, cadascuna més curta que l’anterior, les dues primeres ofereixen un retrat de la vida a la Nigèria profunda, molt interessant.
 |
| Niger Coast Protecterate (c) John Flannery, Creative Commons |
