Terrfecta / Rafael Fernández

No sé com vaig anar a parar a aquest autor ara ja fa una pila d’anys, és igual. Em va semblar un boig, però que escrivia bé. Amb el temps cada cop ha escrit millor, possiblement segueixi boig però això quedarà entre ell i el seu psiquiatra. Podeu llegir ressenyes dels seus llibres aquí, aquí i fins i tot aquí, així us feu una idea de quins llibres feia Rafael Fernández, el Ezcritor, que podeu seguir en aquesta pàgina. Escriu cada cop millor, cada cop ven més i s’ho fa tot ell, autoedició 100%, sense intermediaris, de l’autor al lector. Té alguns llibres més autobiogràfics amb el seu alter ego Sig, però ara fa temps que l’ha deixat estar per fer ficció sense basar-se en ell mateix, a lo loco, i els resultats han estat sorprenents i sempre molt bons i molt addictius, llibres que costa deixar de llegir. No sé què em trobaré en aquest Terrfecta, tampoc he volgut assabentar-me’n gaire perquè prefereixo trobar-me amb el text sense gaires idees prèvies i deixar que el cop de puny em doni de ple, soc així de rarot.

Ens en anem al futur, un futur que fa que el terme anti-utopia es quedi curt, molt molt curt, és una bogeria. Després de pandèmies i virus tenim un nou ordre mundial amb dos bàndols: Àsia (Xina sobretot) i El Bien, la població mundial ha quedat reduïda a uns 300-400 milions de persones, no sabem gaire de la part asiàtica, però la part de El Bien fot por cosa de no dir.

Fran aminora la marcha del automóvil para pasar por encima de un cadáver que encuentra tirado sobre el asfalto de la carretera. Las instrucciones del gobierno de La Lógica así lo obligan: “(…) ha de disminuirse la velocidad imprescindible para no volcar y poder pasar por encima del bulto sin causar problemas de circulación al resto de conductores. En ninguna circunstancia está permitido deternerse y arrastrar el cadáver fuera de la carretera. Ni siquiera si se tratara del cadáver de un bebé”. En estos tiempos hay una multitud de leyes y normas que han sido aceptadas por la población en los llamados “referéndums exprés”, a los que cada ciudadano accede por medio de su teléfono móvil en votaciones nocturnas, varias veces al mes, lo que provoca que las leyes cambien frecuentemente. Dichas normas se denominan “Paquetes de Inhumanidad Aceptada por la Supervivencia de la élite blanca”. Para la gente humilde sobrevivir se ha convertido en algo poco probable, a no ser que se instalen un celulum o se vuelvan criminales. Cada día se reportan miles de casos de ciudadanos que han sido asaltados y asesinados por los menos favorecidos, que suelen organizarse en grupos armados, a veces únicamente con piedras, con el propósito de despojar a los acomodados de sus trajes antivíricos, sus botellas de oxígeno, las baterías inagotables de sus coches, dinero o cualquier pertenencia que puedan usar para conseguir alimentos, resguardo seguro y oxígeno privado. En muchas ocasiones son los más desfavorecidos los que secuestran, asesinan y tiran cadáveres de bebés a la carretera con la intención de que algún conductor detenga su automóvil y salga de él con el loable propósito de procurar un entierro digno a la pobre criatura. Tras acabar con la vida del conductor y robarle, los criminales leerán su identificación y se dirigirán a su hogar-búnker para okupar la vivienda y asesinar al resto de su família.

Normalment llegir un llibre de l’Ezcritor al metro era un risc, amb les fotos que hi havia pels llibres de Sig com a algú li donés per mirar… En aquest cas, si algú mirava es podia trobar una cosa com ara “El día que gasee África y Sudamérica por el bien de la raza blanca”… pot ser complicat. A veure, ha quedat un món classista, amb rics i pobres, classista i racista, el somni humit de qualsevol supremacista blanc. També hi ha pobres blancs, però tots els no-blancs són pobres i ciutadans de segona, els asiàtics a més a més estan en camps perquè en qualsevol moment començarà una guerra amb Àsia.

A més a més, per completar la ficció tenim anuncis, pàgines a color intercalades amb coses com ara:

¡HAGO CHASS Y APAREZCO A TU LADO!”

Reúnete con tu jefe, amigos, profesores, amantes… Celebra multitudinarias fiestas virtuales durante los confinamientos. Tu imphone originará un holograma réplica hecho de piel sintética instantánea de las personas con la que decidas reunirte. Si alguno es feo ponle un filtro de aspecto. Pasea por tu casa, por tu trabajo, siéntate y toma un café con un holograma físico de un amiguito mientras el mundo arde. Y tócale… hazle el amor: hologramas con lengua, vaginas, penes, manos con tacto muy, muy, muy agradables para sentirlas muy, muy dentro de ti. ¡La gente real está sobrevalorada!

Virtual Kate © Kevin Simpson. Creative Commons.

És una puta bogeria, però com amb d’altres llibres seus, no es pot deixar de llegir. I l’argument? Bé, en el món que ens descriu quasi l’argument és el de menys, una salvatjada que inclou nens assassins, esclaus sexuals, extraterrestres i fins i tot es parla de pizza amb pinya, i tots els personatges semblen i actuen com psicòpates sense ànima ni empatia.

El que més valor té és el món que ens retrata, un món que amb molt poquets canvis podria ser el nostre. Llegint-lo tinc la mateixa sensació que llegint El conte de la serventa, aquell pensar “no estem tan lluny d’això, i a més a més tot això en algun moment ja ha passat”. Aquesta sensació. No és només que no hi siguem lluny, és que en algunes coses portem una velocitat esfereïdorament ràpida, a més a més.

L’argument és una bogeria, però consistent, l’única cosa que no m’ha agradat és la part final, on trobo que l’autor té la necessitat de donar una volta més i una altra i una altra a un argument que potser no les necessitava, però això va a gustos.

Un llibre molt recomanable del que només em queda recomanar-vos que aneu a la seva pàgina i el compreu. No el trobareu a les llibreries, ni a les petites ni a les grans, no se’n parlarà a Babelia ni enlloc més enllà de pàgines d’internet de gent una mica boja. Literatura 100% outsider, independent i lliure, potser no us agradarà però us asseguro que no us deixarà indiferents, la força de Terrfecta us arrossegarà.

(Visited 15 times, 2 visits today)