Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Un nou llibre de Dovlàtov sempre és un motiu de celebració. Des que el vaig descobrir que m’he llegit tot el que en publica LaBreu, amb l’única recança que els seus llibres algun dia s’acabaran, però mentrestant a gaudir! Aquest llibre és un recull de contes en què Dovlàtov aplica
Continua llegint
Doncs ja hi som, un any més toca fer la repassada de les lectures d’aquest any que acaba, no arribaré al meu rècord de més de 100 llibres però déu n’hi do la xifra: 88 (potser cau algun més però si de cas ja el posaria en els millor del
Continua llegint
Un nou llibre d’un dels meus autors preferits, teniu totes aquestes ressenyes que ho demostren. I m’adono d’una cosa que em comença a passar amb aquest autor: em costa posar-m’hi i quan m’hi poso vaig a poc a poc, vull ajornar al màxim la sensació de ser al final. Vull
Continua llegint
Ha estat un bon any, molt bon any, la xifra de llibres llegits ha superat els 80, i tot i que de tant en tant posi algun llibre a parir, en general sóc bo, i m’agraden els llibres. Però seleccionar vol dir seleccionar, i això és fumut. He deixat fora
Continua llegint
Ara sí, amb aquest ja he llegit tot el Dovlàtov que s’ha publicat, un autor que va ser un descobriment i que és addictiu. Aquí tenim relats dels seus dies de reporter a Tallinn, on la distància entre allò que passava i allò que s’explicava era sideral, i on moltes
Continua llegint
Ja quasi està, amb aquest llibre només em falta El compromís i hauré llegit tots els llibres de Dovlàtov publicats per LaBreu. Aquest llibre no és com els altres, o no ben bé. Aquí el tema és descaradament ell, que en altres llibres també però així com abans podíem dir
Continua llegint
Que una editorial petita triï un llibre de Dovlàtov per iniciar una de les seves col·leccions diu molt de la seva filosofia. Mai els agrairé prou als de LaBreu la seva tasca de recuperació d’aquest autor, tasca que va començar amb aquest llibre. Les experiències d’un jove Dovlàtov com a
Continua llegint
Un nou llibre (nou per mi) d’un autor sensacional, no li agrairem mai prou a LaBreu la tasca de publicar els seus llibres. L’antiga URSS va començar a deixar marxar aquells que ho demanessin, era un procés ple de burocràcia però possible. Només els estava permés endur-se tres maletes. Amb
Continua llegint
Un autèntic rus es mor a Queens (si vol) i té una vídua que imposa la transcripció del seu nom, com en aquest cas. La vídua imposa que a la coberta el nom del seu marit sigui Sergei Dovlatov (transcripció anglesa), després a la portada de dins l’editorial ja li posa
Continua llegint
Mai agrairé prou a LaBreu el fet de recuperar un narrador com Sergei Dovlàtov, em va deixar una gran impressió a Els nostres, i en volia més. A l’autor el van “convidar” a abandonar l’URSS cap als 70 i va anar a petar a Estats Units, com molts compatriotes, i
Continua llegint
