Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Després de Permagel i Boulder i tot esperant Mamut, Club Editor i Eva Baltasar ens ofereixen aquest llibre. Tangencialment relacionat i oportunitat de fer calaix o clau de volta per entendre-ho tot plegat? Tenint en compte la serietat de l’editorial m’inclino per la segona opció. Un llibre amb el títol
Continua llegint
Resulta que en aquest blog, comptant aquest i la versió antiga, aquest és tot just el segon cop que apareix un dels meus escriptors preferits, Bernardo Atxaga. Fa la tira vaig ressenyar Un traductor a París i altres contes, potser serà hora de posar-me a rellegir-ressenyar els seus llibres, m’ho
Continua llegint
S’estava parlant força del darrer llibre d’aquesta trilogia i com que sóc un lector ordenat doncs he anat començant pel primer. Anem pel primer! El furgatori. No sóc un gran fan dels llibres que no se sap per on sortiran, però en aquest cas aconsegueix mantenir un fil conductor coherent,
Continua llegint
La ciutat de Barcelona com a tema literari comença a estar com en el tema turístic, sobreexplotada. I si ens centrem en la poesia doncs una mica també, què hi farem! Però potser no és exactament així. Perquè hi ha una Barcelona que no apareix, ni a novel·les, ni a
Continua llegint
Vaig conèixer en Jordi Valls a la meva primera feina, treballava per una empresa que ens va col·locar (físicament parlant) als soterranis de la llibreria Catalònia que acabaven d’adquirir. I ell treballava en aquesta llibreria, ens vam creuar de tant en tant parlàvem, va resultar que era un bon lector
Continua llegint
Un llibre clàssic d’un dels autors de la generació beat, més enllà de Kerouac, Burroughs i Ginsberg també hi havia vida. Crec que no s’ha publicat ni en castellà ni en català, tot i que tampoc ho he mirat gaire, vaig comprar el llibre en anglès fa anys i finalment
Continua llegint
Llibre gairebé pòstum del poeta Francesc Garriga. Com passa amb la majoria d’escriptors i sobretot amb els poetes, el reconeixement li va arribar tard. Llegint els seus poemes m’ha envaït una sensació, al marge del que els seus poemes transmeten, Francesc Garriga sap perfectament allò que està fent. Pot posar-se
Continua llegint
Com que previsiblement aquest no serà el darrer llibre de poesia que em llegeixo doncs quasi que creo una etiqueta específica. No sé si té molt sentit, potser en un any llegiré dos o tres llibres de poesía, però bé, tampoc està de més. I com es comenta o ressenya
Continua llegint
