Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Amb tres llibres (n’he llegit dos, però un dos cops) Marta Orriols s’ha confirmat com una de les noves veus més interessants del panorama literari català, aquesta La possibilitat de dir-ne casa és la seva darrera novel·la i per començar té més extensió que les altres (320 pàgines) i a
Continua llegint
Torno a un llibre que ja havia llegit i ressenyat. Per motius que no venen al cas rellegeixo l’Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols, un llibre que em va causar una molt bona impressió, així que suposo que estarà prou bé aquesta relectura. El primer conte, Princesa, parteix
Continua llegint
Ha estat un bon any, molt bon any, la xifra de llibres llegits ha superat els 80, i tot i que de tant en tant posi algun llibre a parir, en general sóc bo, i m’agraden els llibres. Però seleccionar vol dir seleccionar, i això és fumut. He deixat fora
Continua llegint
L’anterior llibre de Marta Orriols em va agradar prou, i en sortir aquest hi ha hagut un cert rebombori, sembla que l’autora s’ha superat i enlloc d’un recull de contes ara ataca amb una novel·la, i una novel·la necessàriament dura. No dura d’estil, dura de contingut, i des de l’inici,
Continua llegint
M’estic donant compte que cada cop llegeixo més llibres de dones, i està bé, però crec que si m’estenc en això em cauran garrotades per totes bandes així que millor paro. Marta Orriols ens presenta aquest seu primer llibre. No és una novel·la, és un recull de contes, malament comencem!
Continua llegint
