Ressenyes dels llibres que vaig llegint
No és el primer cop que parlo d’un llibre de Joaquim Carbó, un autor que potser poca gent relacionarà amb la narrativa per a adults perquè s’ha dedicat —molt i bé— a la narrativa juvenil. Però és un autor a reivindicar. En aquest vessant més “adult” els darrers anys hem
Continua llegint
Doncs ja hi som, un any més toca fer la repassada de les lectures d’aquest any que acaba, no arribaré al meu rècord de més de 100 llibres però déu n’hi do la xifra: 88 (potser cau algun més però si de cas ja el posaria en els millor del
Continua llegint
M’agraden els llibres de Joaquim Carbó i he alguns dels seus llibres per adults, ara que sembla que es comencen a revaloritzar de manera merescuda. Aquest és el seu darrer llibre, sembla que en tot el sentit de la paraula està plantejat com una mena final (començant per títol) d’una
Continua llegint
Foto de la plaça Francesc Macià treta d’aquesta pàgina, no és menciona ni autor ni data Un llibre més de Carbó i paro una mica, primer ha estat Va com va! del 2015, després Els orangutans del 1967 i ara aquest llibre, S’ha acabat el bròquil (frase que ara té
Continua llegint
Em va agradar tant Va com va! que volia més llibres de Joaquim Carbó, per exemple aquest llibre de 1967 (tot i que en edició de 1983). Això és underground, literatura de perdedors, mola mil! Per explicar-ho fent un símil ràpid, és com Pedrolo però “brut”, els personatges brutegen, tots
Continua llegint
En començar a llegir el llibre no he pogut evitar pensar, això és hard-boiled, però més nostrat, més d’aquí, i això vol dir més patètic però també molt més divertit. I tinc el màxim dels respectes per les obres que em dibuixen un somriure. Un protagonista que des que el
Continua llegint
