Ressenyes dels llibres que vaig llegint
L’instint em deia que aquest llibre no m’agradaria, però no vaig fer-li cas. Vaig pensar que almenys era curt i que, en el pitjor dels casos, enllestiria ràpidament. En això sí que vaig encertar. Aconseguir que un llibre de 97 pàgines se’m faci llarg és per fer-s’ho mirar. Segurament la
Continua llegint
No són llibres dolents, són llibres que no m’han convençut. Si quan parlo dels millors llibres ja especifico que la tria és meva i molt meva, en aquest cas encara més. Això no és un judici, el que dic no és una veritat objectiva, però és el que m’han semblat
Continua llegint
Trastejant les estadístiques m’ha donat per mirar les entrades que han tingut menys visites. Podria mirar les que han tingut més, però tenia el dia masoquista. Excloent les sèries de TV, les Notes al marge i també tot aquest 2021 queda una llista estranya, una llista que combina autèntiques castanyes
Continua llegint
En general els llibres d’Ian McEwan m’agraden. I en aquest es tracta el brexit (comença a ser una línia divisora en literatura anglesa, pre-brexit, post-brexit i brexit a seques) espero que amb certa gràcia i partint de la premissa inversa a la que va fer servir Franz Kafka a La
Continua llegint
Estic amb els clàssics castellans dels anys 50 i 60, i ara em toca aquest Volverás a Región de Juan Benet. No he pogut, el llibre té 335 pàgines,a més a més de 85 (en numeració apart) d’introducció (que he passat de llegir); i a la pàgina 111 he decidit
Continua llegint
Aquesta novel·la va ser una de les finalistes al premi Òmnium, i des d’aleshores que corre per casa esperant el seu torn. L’estil és recargolat i pel meu gust es passa de culte, són característiques que em solen fer desistir de llegir un llibre, no sé si aquest serà el
Continua llegint
Anem amb la guanyadora del 36è Premi Herralde de novel·la 2018. La veritat és que Los combatientes em va decebre, així que no em poso a llegir aquesta novel·la amb la millor disposició possible. No és el mateix, aquí està tot molt millor, però potser no suficientment millor. Tenim a
Continua llegint
Sembla que aquest llibre és un clàssic del terror, i que el publiqui L’Altra és una garantia prou ferma com per decidir-m’hi. Només començar a llegir notem que alguna cosa no va alhora. L’hostilitat que des del poble tenen a la família Blackwood no és normal sota cap punt de
Continua llegint
Llegir un llibre de Louis-Ferdinand Céline no és fàcil, tampoc agradable, o no d’entrada. El cop de puny de les primeres pàgines ens deixa sense alé i és tota una declaració d’intencions que l’autor no estarà per hòsties. A les alçades de la seva vida quan va escriure aquest llibre
Continua llegint
No. Avorrit. He abandonat a la pàgina 68, potser després millora però ni ho sé ni m’importa. Fora.
Continua llegint
