Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Doncs com cada any, som-hi amb el rànking, en total he llegit 91 llibres, ha estat un any més fluix que d’altres però mantenir una mitjana de més d’un llibre per setmana trobo que està més que bé. Com sempre la tria ha estat difícil, sempre ho és, i potser
Continua llegint
Amb Mamut, Eva Baltasar tanca la trilogia, o el cicle, que va començar amb Permagel i va continuar amb Boulder. Igual que les altres dues novel·les, tot i formar un tot poden llegir-se de manera independent. Mentre esperàvem aquest llibre hem pogut distreure l’espera amb Nus Shiele, també ressenyat en
Continua llegint
Després de Permagel i Boulder i tot esperant Mamut, Club Editor i Eva Baltasar ens ofereixen aquest llibre. Tangencialment relacionat i oportunitat de fer calaix o clau de volta per entendre-ho tot plegat? Tenint en compte la serietat de l’editorial m’inclino per la segona opció. Un llibre amb el títol
Continua llegint
Aquest ha estat un any molt estrany, no m’hi estendré. També ha estat un any on he batut el meu rècord de llibres llegits. Seria fàcil culpar-ne el confinament, però crec que sense també hauria passat dels 100 llibres. A més a més, a mida que passaven dies de confinament
Continua llegint
Com que l’any passat vaig fer una entrada d’aquestes de cara a finals d’any he pensat de repetir l’experiència. Intento no mirar si el llibre que llegeixo l’ha escrit una dona o un home, valoro el llibre, però potser està bé donar una mica de visibilitat a un gènere que
Continua llegint
Després de la sotragada que va significar Permagel tenia moltes ganes de seguir amb aquesta mena de trilogia d’Eva Baltasar. Començo Boulder amb les expectatives molt altes, a veure què tal. I és començar i ja no poder parar. Crec que Permagel el vaig llegir en poc més d’un dia,
Continua llegint
Ha estat un bon any, molt bon any, la xifra de llibres llegits ha superat els 80, i tot i que de tant en tant posi algun llibre a parir, en general sóc bo, i m’agraden els llibres. Però seleccionar vol dir seleccionar, i això és fumut. He deixat fora
Continua llegint
El llibre comença i t’atrapa i et va arrossegant. No ens n’adonem però el llibre ens agafa pel coll, ens tira contra el terra i aleshores comença a arrossegar-nos. No és un llibre per passar l’estona i ja, i tampoc és una protagonista que generi una gran empatia, això tampoc.
Continua llegint
