Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Amb tres llibres (n’he llegit dos, però un dos cops) Marta Orriols s’ha confirmat com una de les noves veus més interessants del panorama literari català, aquesta La possibilitat de dir-ne casa és la seva darrera novel·la i per començar té més extensió que les altres (320 pàgines) i a
Continua llegint
No és el primer cop que ressenyo un llibre de Xavier Rigall, i és un autor que sempre passa bé i les obres del qual trobo que van millorant. L’argument d’aquest L’ungla de Jezabel potser és molt esbojarrat i això m’encanta, que la literatura també és per passar-nos-ho bé i
Continua llegint
Aquest llibre de Raig Verd es va fer per crowdfunding, una mica el mateix sistema que amb Cap altre amic que les muntanyes. A mi participar de tant en tant en aquestes coses m’agrada. Amb aquest llibre la meva categoria de Literatura coreana arribarà als tres llibres, no està del
Continua llegint
He sentit a parlar molt d’aquest llibre, des de bandes diferents i en moments diversos, o sigui que l’agafo de la biblioteca i el poso a la meva lleixa de pendents, que si hi vaig afegint evidentment mai baixarà, però això és un altre tema. Sembla que hi ha un
Continua llegint
No s’ha fet gaire cas d’aquest llibre, diria que ni el propi autor el reivindica gaire, i aquestes excentricitats m’agraden, i intueixo que és un llibre d’humor, un dels gèneres més difícils, i com que l’humor és un tema molt seriòs aquí estic, a punt de fotre-li queixada a aquest
Continua llegint
Vicenç Pagès Jordà ens va deixar el passat mes d’agost víctima d’un càncer amb només 58 anys, amb una obra d’allò més interessant i la impressió que encara tenia els seus millors anys creatius per seguir-nos meravellant. Lamentablement ens haurem de quedar amb la sensació. No hi ha una part
Continua llegint
Aquesta va ser l’any passat l’entrada més vista del blog, de tot el blog, sempre, una burrada de visites que potser estaria bé repetir. Dedueixo que les llistes agraden i bé, aquesta és una llista com una altra. Aquesta llista, però, no és la meva, és la vostra, aquí ni
Continua llegint
Delphine de Vigan és un dels grans noms de la literatura francesa contemporània, porto dos llibres d’ella i així com Les lleialtats em va agradar força, Les gratituds, tot i semblar-me bo no em va convéncer tant, per tant el meu particular “desempat” arribarà amb aquest Els nens són reis.
Continua llegint
Entre una cosa i una altra sempre m’acabo llegint el Premi Roc Boronat, ara mateix em recordo de Y i de Els bons dies, així ràpid. I en general em van agradar, o sigui que és un premi on la qualitat és el que importa, és el que necessito saber
Continua llegint
La cosa està fotuda i el futur no pinta bé, i això deixant de banda que el planeta mateix s’està anant a fer punyetes amb tots nosaltres a bord. Trobo que està bé començar les entrades amb optimisme. El futur l’estan definint en gran part les grans empreses, o les
Continua llegint
