Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Jim Dodge és un autor que fa temps que tenia pendent de llegir, i aprofito que aquest Fut és una novel·la força curta per introduir-me, a veure què em trobo. El llibre compta amb una entrevista a l’autor feta per Kiko Amat, per completar el lot (o per fer una
Continua llegint
He llegit que La cita pot estar bé, l’argument sembla prou demencial pels meus gustos, així que aquí estic amb La cita: o història d’una polla jueva, primer llibre que llegeixo de l’autora Katharina Volckmer. L’autora és alemanya, està instal·lada a Londres i el llibre original està escrit en anglès, o
Continua llegint
En aquest bloc ja he ressenyat a Haruki Murakami (i també a la versió antiga), l’autor japonès de més èxit entre els occidentals, en aquest cas amb un llibre de contes i no amb una de les seves llargues novel·les. Cap problema, aquests contes sovint es fan servir per a
Continua llegint
Aquest és el primer llibre que va publicar Pierre Michon, i l’impacte de Vides minúscules va ser tal que, des d’aleshores, és un dels grans noms de la literatura francesa contemporània. Déu n’hi do quina carta de presentació per a un llibre de debut! Se n’està parlant força, per xarxes
Continua llegint
Aquest és el primer llibre que llegeixo de Màrius Serra. No hi ha cap motiu per no haver-ne llegit cap abans. D’ell he llegit algun article i, fa molts anys (fa de mal recordar), crec que vaig llegir un conte seu al suplement del diumenge del diari Avui, possiblement ni
Continua llegint
Reconec que el primer que em va cridar l’atenció d’aquest llibre era el cognom, aquest Knausgård que em recordava el d’en Karl Ove. Suposo que passarà força i que molta gent arribarà a ella per això, per ser (o haver estat en aquest cas) la dona de… Una mica el
Continua llegint
Amb Sebastià Bennasar em passa una cosa: em cau bé però els seus llibres no m’acaben de fer el pes. No és greu, i no vol dir res d’ell o de la seva capacitat d’escriptor, de vegades passa que els llibres no et convencen. Aquest és una mica la darrera
Continua llegint
Em va agradar molt el darrer llibre de Joan Vigó, el seu Haiku a Brooklyn, però molt, per això m’he llençat de cap amb aquest nou llibre, aquest Vides potser. A veure què em trobo en les seves ben bé 270 pàgines de lletra atapeïda. Ja de bon principi ens
Continua llegint
Em va agradar molt l’altre llibre de David Cordero, l’esbojarrat i divertidíssim Quan la mort és la vida i la vida és la mort, prou com per atrevir-me amb el seu següent llibre, aquest Els germans Cabot. David Cordero és un lector de la literatura de Dirty Works, i això
Continua llegint
L’única referència d’aquest llibre és que ha guanyat un premi amb un cert prestigi, el Roc Boronat, un premi que en altres casos (com la lectura de Y) ha estat prou satisfactori. És poc, però això és el que em porta a aquest Lluny vol dir mai més de Marc
Continua llegint
