Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Cada nou llibre d’Albert Forns és motiu de celebració, tot i que en aquest cas m’estranya que no hi hagi un premi com venia sent la norma. Els he llegit tots, sempre esmolat, sempre irònic i sempre interessant i arriscat sortint-se una mica del que esperaríem, i un dels pocs
Continua llegint
De tant en tant convé fer una passada per la No-Ficció, i d’aquesta editorial només n’he llegit un llibre (i em va agradar molt), i el sud del país és una part que tinc molt desconeguda. Tots aquests elements són els que m’han portat a assaltar aquest llibre, aquest Periodisme
Continua llegint
En aquest blog han aparegut els altres dos llibres d’Irene Solà, que amb el de Canto jo i la muntanya balla va triomfar molt a lo bèstia, i ara quatre anys després hi torna amb un Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres que és rebut amb molta
Continua llegint
Des que vaig descobrir aquest autor m’he anat llegint tot el que va sortint de Patrick Modiano, un autor que potser no sempre és excel·lent però s’hi acosta molt, i sobretot crea escenaris i climes insuperables, espero que sigui el cas amb aquest Chevreuse. I sí, el clima bé, els
Continua llegint
La introducció per parlar d’aquest Cartes a Jones Street – “Conjectures” de Daniel Bastida, de Manuel de Pedrolo, serà llarga. El projecte que ha iniciat aquí l’editorial Comanegra és molt engrescador, i potser una mica temerari, fantàstic. Manuel de Pedrolo és un dels meus escriptors de capçalera, autor de novel·les
Continua llegint
Acabo de descobrir el podcast L’illa de Maians, i com intenti llegir tots els llibres de que parlen se’m girarà feina, però en el primer programa parlaven d’un llibre prou curtet d’un autor que encara no ha aparegut per aquí, i potser ja seria hora que entrés al blog Llorenç
Continua llegint
El Premi Anagrama de novel·la sol portar coses força interessants, sense anar més lluny Canto jo i la muntanya balla, com a exemple d’obra èxit de crítica i públic, a veure què tal aquest Consum preferent d’Andrea Genovart. El llibre ha estat amanit amb la seva quota de polèmica lingüística
Continua llegint
Aquest Un dietari sentimental ha fet una mica de soroll, primer sembla que està prou bé, però sobretot per la decisió presa per la seva autora Júlia Bacardit de prohibir, per contracte, que es tradueixi al castellà. Una noticia estranya, que li costa diners i que ha provocat que li
Continua llegint
Els llibres sobre Mercè Rodoreda (“la Jefa”) comencen a ser uns quants en aquest bloc, com aquest i aquest altre també tot i que també n’és autora, a aquest pas crearé una etiqueta específica. Aquest el signa Carme Arnau, una de les principals estudioses de l’obra rodorediana que en aquest
Continua llegint
Típic llibre del que n’he sentit a parlar (bé) i que m’he decidit a agafar-lo a veure què tal. Possiblement aquesta sigui una de les frases més repetides a les meves entrades, però és el que hi ha i el que em porta a llegir aquest Les calces al sol
Continua llegint
