Ressenyes dels llibres que vaig llegint
En aquest blog han aparegut els altres dos llibres d’Irene Solà, que amb el de Canto jo i la muntanya balla va triomfar molt a lo bèstia, i ara quatre anys després hi torna amb un Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres que és rebut amb molta
Continua llegint
El Premi Anagrama de novel·la sol portar coses força interessants, sense anar més lluny Canto jo i la muntanya balla, com a exemple d’obra èxit de crítica i públic, a veure què tal aquest Consum preferent d’Andrea Genovart. El llibre ha estat amanit amb la seva quota de polèmica lingüística
Continua llegint
Em cau bé Caitlin Moran, i els seus llibres m’han agradat i sobretot divertit, i en aquesta mena de biografia literària que està construint ara ja li toca la tanda als 50s, després de la noia i de la famosa ara ja entrem en uns anys molt menys glamurosos però
Continua llegint
Roberto Bolaño és un dels meus escriptors de capçalera, això per començar. És un d’aquells escriptors que amb un llibre et deixa estabornit, com dient “què collons m’acaba de passar?”, per afegir tot seguit “sigui el que sigui en vull més!”. Si a més a més, com en el meu
Continua llegint
Crec que m’he llegit tots els seus llibres disponibles en castellà, tots aquests. Que no n’hi hagi cap en català és un tema que ja vaig tractar aquí. Hunter S. Thompson és un escriptor molt americà i molt vinculat al periodisme (a pesar seu, i amb el que ell entenia
Continua llegint
Tot i que darrerament sembla que ha perdut una mica de la seva grapa i de la seva mala llet, els llibres de Michel Houellebecq segueixen sent interessants, és un autor interessant encara que darrerament hagi afluixat una mica, a veure si amb aquest Anorrear ressorgeix una mica i tornem
Continua llegint
Esther Tusquets va ser l’editora responsable de l’editorial Lumen, també va escriure llibre notables i aquest ¡Bingo! és el seu darrer llibre. Podeu trobar els seus recors com editora en aquest llibre (recentment reeditat); el seu primer llibre de ficció aquí i una conversa entre ella i el seu germà
Continua llegint
La última mudanza de Felipe Carrillo va ser el primer llibre que vaig llegir-me d’Alfredo Bryce Echenique, quin debut! Deuria ser l’estiu del 1999 o 2000, potser 2001 com a molt, havia comprat el llibre en una mena de mercadillo pels treballadors del Grup Bertelsmann (on jo treballava, temps era
Continua llegint
És un dels meus autors preferits, des que el vaig descobrir fa la tira d’anys amb el divertidíssim La última mudanza de Felipe Carrillo que vaig llegint els llibres d’Alfredo Bryce Echenique de manera molt fidel. Encara me’n queden alguns (i n’he de rellegir molts i espero parlar-ne aquí) però
Continua llegint
M’he deixat captivar pel títol, de vegades puc ser així de simple. I, a més a més, és un llibre petit i curtet i em ve de gust variar una mica amb alguna cosa de no-ficció. No tinc gaire clar què em trobaré, Lucía Lijtmaer és un nom que no
Continua llegint
