Semmelweis / Louis-Ferdinand Céline

M’agrada Céline, es reconfortant un escriptor amb tantíssim odi acumulat contra tot i tantíssima lucidesa, imagino que “reconfortant” no deu ser un adjectiu que se li dediqui gaire, però jo sóc així de rarot.
Aquest llibre a més a més és molt curt, i això està bé, encara tinc pendent llegir-me Gignol’s Band, i aleshores rellegir-me la seva trilogia, que comença amb Viaje al fin de la noche i segueix amb Muerte a crédito, tot i que potser varii l’ordre. Una mica de Céline en dosi petita mentre trobo temps per enfrontar-me als seus fantàstics totxos.
El llibre parteix de la tesi doctoral del propi Céline, del seu estudi sobre el metge que va tenir la revolucionària idea de rentar-se les mans entre un pacient i un altre. Encara no havia arribat pasteur, i  dels microbis no se’n sabia res de res. Semmelweis treballava en una maternitat, les dones tenien més possibilitats de sobreviure al part sense patir una febre peuperal mortal si directament parien al carrer, tal qual. Una maternitat, al segle XIX, i els que atenien els parts no es rentaven les mans ni abans ni entre les pacients, ara ens podem fer una idea de què representava això!
La proposta higiènica de Semmelweis que podia salvar vides va ser rebuda com un gran avenç pels seus col·legues? Més aviat no, i Céline potser sense saber-ho va traçar una biografia que acabaria sent molt semblant a la seva d’un marginat que va atavar bastant boig. Per si algú no ho sap Céline és el típic exemple de gran escriptor i persona amb la que ningú voldria estar relacionat ni en broma.
El llibret està bé, té bons moments on es recorda el gran Céline, però llegir-se els seus grans llibres és inexcusable, o rellegir fins i tot.
(Visited 22 times, 1 visits today)