SAMIZDAT

No em ressenyaré a mi mateix, no em sembla correcte, però he publicat un llibre i almenys vull fer servir aquest blog per anunciar-ho. Ho he dit al meu altre blog, però hi torno aquí.

He provat l’autoedició amb resultats discrets i gens engrescadors. No obstant això, he continuat escrivint i he intentat col·locar els meus escrits enviant-los a pràcticament qualsevol lloc: editorials, concursos, agents… i els resultats han estat d’una unanimitat admirable. Però jo crec en el que faig, i si el mercat tradicional no és el lloc pels meus llibres doncs buscaré una altra manera, i aquesta és la manera.

Via Amazon podeu aconseguir el meu llibre Samizdat, en paper o en versió per Kindle, a 10 i 2 euros, respectivament.

De què va Samizdat? Doncs d’un grup d’amics aspirants a escriptors que estan tips que ningú els faci ni cas després de remetre els seus escrits a editorials, a concursos, a més editorials, a agències literàries i pràcticament qualsevol lloc que se’ls acut (no, això no és autoficció). Així que decideixen trolejar el sistema. Humor cínic i negre, crítica al “mundillo” literari i una història de perdedors que tenen l’esperança de deixar de ser-ho.

Això és el que diu la Viquipèdia sobre la paraula que he triat com a títol del llibre:

Samizdat (rus: самизда́т, ucraïnès: самви́дав, samvídav) va ser la còpia i distribució clandestina de literatura prohibida pel règim soviètic i, per extensió, també pels governs comunistes d’Europa Oriental (Bloc de l’Est) durant l’anomenada Guerra Freda. D’aquesta manera, moltes vegades els dissidents aconseguien esquivar la forta censura política.

Les còpies es feien en un nombre reduït cada cop i s’esperava que els que les rebien realitzessin algunes duplicacions addicionals. Això es feia normalment mitjançant el mecanografiat o l’escriptura a màquina dels textos en qüestió o, si no, mitjançant la simple còpia manuscrita. Aquesta pràctica d’eludir la censura oficial estava plena de perills, ja que s’imposaven fortes sancions a les persones capturades en possessió de còpies de material prohibit.

Aquesta literatura amagada, clandestina… és on soc ara mateix. Tampoc és cap drama, el meu llibre és al vostre abast. Espero que en gaudiu i estaré encantat de rebre comentaris i crítiques (i com que jo n’he fet estic disposat a entomar-les).