Q Road / Bonnie Jo Campbell

Bonnie Jo Campbell és l’autora de Desguace Americano, Érase un río i Madres, avisad a vuestras hijas, i amb uns llibres tan bons no em puc resistir a aquest Q Road. Si a més a més la protagonista és la filla de Margo Crane (la protagonista d’Érase un río) les opcions d’ignorar aquest llibre desapareixen del tot.

Vam deixar la Margo Crane vivint en una barca, embarassada, i amb una vida relativament estable tenint en compte que no ho havia tingut gens fàcil i que era una mica una bala perduda. Víctima sí, però no victimitzada. De fet, amb la seva escopeta i la seva punteria era una rival a tenir molt en compte. Aquí la protagonista és la Rachel, però a poc a poc anirem sabent coses de la Margo i d’aquests anys que hi ha entre un llibre i un altre. Algun flashback ens permetrà saber com estan les coses ara mateix i per què estan així i no d’una altra manera.

Algunos habitantes del municipio de Greenland consideraban que la propia Rachel había tenido una infancia difícil. Ella no lo veía así. Puede que su madre fuera una excéntrica y que al final perdiera la cabeza, pero al menos había enseñado a Rachel a procurarse alimento. Hasta que desapareció hacía tres años, Margo Crane había subsistido cazando y poniendo trampas en los campos de la zona, y había enseñado a su hija a buscarse la vida. Rachel había vivido gran parte de sus diecisiete años al aire libre y por eso sabía tanto sobre las criaturas salvajes del lugar; por ejemplo, sabía que esas orugas lanudas eran las larvas de unas polillas de color blancuzco polvoriento que se llamaban “Isabella” y que no tejían capullos para protegerse durante el invierno, sino que se acurrucaban bajo leña apilada, trozos de corteza o barcas de madera en descomposición, a la espera del mal tiempo.[…]

Kalamazoo River

Con independencia de la madre loca y ermitaña, es probable que algunos opinaran que el mero hecho de crecer con una cara como la de Rachel ya suponía un obstáculo para la vida. Un rostro así podría haber sido demasiado para una chica más acomplejada, pero Rachel se negaba a interpretarlo como una dificultad.

Anirem sabent coses del passat alhora que ens fem una idea dels veïns de Rachel Crane i de la particular idiosincràsia del lloc on està. Greenland, com a ciutat més propera (ciutat d’aquella manera) Kalamazoo, un lloc rural on conviuen (també d’aquella manera) els que han viscut sempre de la terra i els que s’estan fent allà una segona residència per “fugir” de la ciutat, amb el que això representa de pujada de preus i de canvis d’ús i de pressió en un entorn que intenta viure com pot del camp.

Antes, Nicole pensaba que su marido era un encanto, pero ahora se preguntaba cuál de los seis cuchillos que había en el expositor, encima del fregadero, cortaría con mayor facilidad la tela de su camiseta deportiva y el tejido conjuntivo entre dos de sus costillas antes de penetrar en un corazón.

I aquesta història del seu naixement és molt Margo, molt salvatge i molt esquerpa, però molt pensada. No fa res a la babalà, potser no sempre segueix la lògica més normal, però hi ha un mètode en tot plegat.

Cuando nació Rachel, Margo ya tenía una reputación de ermitaña y chiflada en Greenland y los vecinos no sabían mucho de ella, aparte de una cosa que había dejado muy clara: que prefería que la dejaran en paz en la casa flotante. Los granjeros le estaban agradecidos por cazar marmotas, mapaches y ciervos, animales que, de lo contrario, se comían las cosechas, y por eso no la molestaban con preguntas.[…]

Downtown Kalamazoo

Al cabo de varios días, Margo había envuelto a la niña, había caminado hasta el centro de Greenland y allí había tomado un taxi hasta el Hospital Metodista Bronson de Kalamazoo, con el fin de obtener un certificado de nacimiento, el número de la Seguridad Social, las vacunas y las demás indignidades que la sociedad imponía a los seres humanos. Quien pensara que Margo era incapaz de desenvolverse en aquella sociedad que rechazaba, se equivocaba. Mantenía su barco registrado, pagaba un apartado de correos en Greenland y actualizaba con regularidad la licencia vitalicia para la caza con trampas. Sabía que si eludía los trámites relacionados con la niña, habría inspecciones, periodos de supervisión estatal y trabajadores sociales cargantes.

Margo Crane és algú que no vol que la molestin i vol mantenir les interaccions al mínim indispensable justament per això, per què la deixin tranquil·la. Haurà heretat Rachel el seu caràcter?

El llibre no és una continuació d’Érase un río, ni té el mateix estil de road movie. Aquí no ens movem d’un sol lloc. Margo desapareix i Rachel es casa amb George, com una manera per heretar terres i perquè els serveis socials no la pretenguin “salvar” en descobrir que viu pel seu compte i pels seus propis mitjans —es casa just a la ratlla dels divuit anys, la diferència d’edat és molt gran—. Tenim un retrat d’un món rural que agonitza, la terra gairebé no dona però convertida en parcel·les per a segones residències per a gent de la ciutat sí. És un dilema que passa cada cop a més llocs, una natura viva i productiva o un simple escenari per a una vida luxosa? És un dilema, però amb una opció molt més fàcil que l’altra, cal tenir autèntica vocació per voler continuar treballant la terra. George té un graner, el segon més antic del terme, i aquest graner i l’accident que hi ha fan confluir tots els personatges, el petit ecosistema que s’ha format al voltant de la malcarada Rachel i de George.

George recibiría suficiente dinero de la aseguradora para construir un granero abierto, elevado sobre postes, con la misma superfície, pero de ninguna manera con la misma capacidad para almacenar heno y paja. De todos modos, no tendría sentido construir allí, en un lugar aislado, tan lejos de la casa, y donde quiera que pusiera un granero abierto no habría grietas entre las tablas o en la techumbre para que los pájaros pudieran entrar y hacer nidos. La próxima primavera, los pájaros volarían por encima de esos cimientos incinerados sin ningún lugar donde posarse. Así de penosa era la existencia de las golondrinas de graneros, que requerían la conservación de ruinas humanas que estaban a punto de desmoronarse o estallar en llamas. George se compadeció de cualquier criatura que dependiera tanto de los seres humanos para sobrevivir. Cualquier criatura que confiara en que las cosas siguieran igual estaba condenada.

Beautiful Old Barn

Un retrat d’un món que ja no hi és coincident amb molts altres llibres d’aquest estil, com Bona sort, per exemple. I l’accident del graner, l’incendi, m’ha fet recordar inevitablement el llibre Sobre el fuego d’un altre gran autor grit-lit, l’inimitable Larry Brown.

Un llibre molt recomanable, diferent d’Érase… cal tenir-ho ben present, però molt interessant i amb uns personatges profunds i reals. Un llibre que és un gran argument a favor de Bonnie Jo Campbell com una de les veus més interessants de la grit lit.

(Visited 11 times, 1 visits today)