Piranesi / Susanna Clarke

Sensacions molt contradictòries a l’hora de començar a llegir Piranesi. Veig que se’n parla bé, me’l miro una mica i m’entra una mandra infinita. Abans no em passava, potser és cosa de l’edat, no ho sé. Era el típic llibre que em llegia una contracoberta i ho aconseguien, volia llegir el llibre. Això cada cop em passa menys.

Estic desvariant. Molta gent parlava molt bé d’aquest llibre, potser massa i tot. Es tractava d’un llibre que semblava molt original (això no necessàriament és bo) i que no era la cosa típica d’un argument i uns personatges que fan coses o els passen aventures, que és un plantejament molt típic de novel·les, però que ben fet està molt i molt bé.

Piranesi. Paisaje imaginario de la Via Appia por Piranesi. © Evil Preacher, Creative Commons.

Doncs res, que tinc al meu davant aquest Piranesi de Susanna Clarke i vaig reunint valor per a  començar-lo. I possiblement després em semblarà exagerada aquesta prevenció, ja veurem.

Escric el que observo a les meves llibretes. Ho faig per dos motius. Primer, perquè l’Escriptura inculca el costum de la precisió i la meticulositat. I, després, per conservar tot el que sé i transmetre-t’ho a tu, la Setzena persona. Guardo les llibretes en una bandolera de cuir; normalment, la bandolera està guardada al buit de darrere de l’Estàtua de l’Àngel atrapat en un Roser que hi ha a la cantonada Nord-Est de la Segona Sala del Nord. És el mateix lloc on guardo el rellotge, que només necessito els dimarts i els divendres, quan vaig a veure l’Altre a les deu en punt.

piranesi_drawbridge © Art Gallery ErgsArt – by ErgSap, Domini públic.

Fer un resum de l’argument del llibre serà difícil, per no dir impossible. Es llegeix bé, passa de pressa, tanmateix és un llibre que reclama atenció, que ens hi fiquem, si no encara entendrem menys coses.

D’acord amb el primer sistema, vaig anomenar dos anys com a 2011 i 2012. Em sembla d’una matusseria absoluta. Tampoc no recordo què va passar fa dos mil anys que em fes pensar que podia ser un bon punt de referència. D’acord amb el segon sistema, he donat als anys noms com ara “L’Any en què vaig posar nom a les Constel·lacions” o “L’Any en què vaig comptar i posar nom als Morts”. Aquest sistema m’agrada molt més. Dona un caràcter diferenciat a cada any. D’ara endavant, em regiré per aquest sistema.

Tenim aquest protagonista, també l’Altre, i a aquests s’hi afegeixen dos més de manera esporàdica, el Profeta i 16, i unes complicades relacions entre tots ells. A més a més d’una sèrie de coses i persones del món de fora que li sonen completament desconegudes al protagonista. Però no li estranya que li portin sabates noves, o coses en general, que evidentment no les aporta la Casa. Això grinyola. O simplement coneix coses, però ha oblidat on i com les ha apreses, donant a entendre que hi ha un passat que aquí es desconeix. La numeració dels diaris confirma això.

La Casa, envaïda en els seus pisos inferiors per marees, plena d’estàtues, amb les persones que apareixen, centenars d’habitacions, ocells marins…

piranesi_cupid_turtles © Art Gallery ErgsArt – by ErgSap, Domini públic.

A hores d’ara tinc les dues celles aixecades, a veure. Bé, té les característiques d’un llibre que tiraria al foc sense dubtar-ho, però em té prou intrigat. Es llegeix prou bé per anar seguint, a veure si en trec l’aigua clara. Serà un d’aquells llibres amb veredicte final, em sembla.

El ritme es manté i a poc a poc comença a desllorigar coses. La relació entre els dos mons, el “nostre” i el món on hem conegut a Piranesi. I el seu altre nom, i el seu perquè i el seu com. No puc dir-ne gaires coses perquè seria estripar completament l’argument. Us haureu de refiar de la meva paraula. Agafava el llibre amb molts recels. Tot i que algunes coses que n’he sentit a dir em semblen absolutament exagerades, he de dir que és un bon llibre. Molt bo de fet. Si aconseguiu entrar en el món que us proposa millor del que ho he fet jo (això és un tema de gustos) en gaudireu molt. I si hi aneu amb recels, també gaudireu d’un bon llibre. Potser sense l’entusiasme d’altres lectors, però vaja, que ningú descarti el llibre d’entrada. Jo vaig estar a punt de fer-ho i hauria estat un error. Un llibre molt recomanable, amb alguns “peròs” si necessiteu llibres més realistes per a sentir-vos còmodes.

piranesi_plan_elevation_restaurant © Art Gallery ErgsArt – by ErgSap, Domini públic.

I les imatges d’aquesta entrada no podien ser altres que les del Piranesi històric, un nom que té força sentit.

(Visited 64 times, 1 visits today)