Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Hi ha Premis Mercè Rodoreda que m’han agradat, i també n’hi ha que no, a veure cap a quina banda caurà aquest de l’autora Anna Gas Serra. El llibre recull una dotzena de contes, d’una extensió raonable (no són mininovel·les, però tampoc microcontes o contes minimalistes). I estan molt bé,
Continua llegint
Sabeu allò que diuen, que el sexe ven i que la manera de que la gent s’interessi per un llibre és posar una dona amb poca roba, o sense, a la coberta? Doncs he picat. Però què hi ha en aquest llibre de Nora Guiu (sigui qui sigui Nora Guiu) més
Continua llegint
Tenia ganes d’aquest llibre, de fet lamentava no haver-lo comprat quan vaig anar a l’exposició sobre Quim Monzó al Santa Mònica i ara finalment ja el tinc, el llibre sobre un dels millors autors en català que tenim. Per mi el seu millor llibre és El millor dels mons, però suposo
Continua llegint
La darrera vegada que vaig llegir un llibre d’Adrià Pujol la cosa va quedar en intent i amb una entrada d’aquelles d’EVITAR. No és la millor disposició, certament. Espero que aquest experiment literari sí m’agradi, si és que no ja m’apartaré definitivament d’Adrià Pujol perquè òbviament no és per a
Continua llegint
Després d’haver llegit novel·les d’aquest autor nord-català ara em poso amb un llibre molt més assagístic. Aquí l’autor ens explica la seva relació amb l’idioma i com a la Catalunya Nord, el català ha passat de ser hegemònic a testimonial (i baixant). Algun dia caldrà parlar de com els francesos
Continua llegint
Després del seu También esto pasará (i també aquest altre llibre, i aquest altre d’articles) ara toca nova novel·la, aquesta Gemma (que potser hauria de ser amb una sola M, imagino que ho fan per tenir títols diferents en les versions catalana i castellana). I sí, m’estic llegint la versió
Continua llegint
Primer acostament a l’escriptor napolità Erri De Luca, a veure què em trobaré. És un llibre de records, fragments curts, d’una pàgina o com a molt dues. El protagonista té tretze anys i viu a Montedidio (o Monte di Dio o també i sobretot Pizzofalcone), un barri de Nàpols. Sento
Continua llegint
Aquest autor és el que hi ha al darrere de l’impressionant Open, i això sol ja és una carta de presentació més que bona. Em venia de gust una mica de no-ficció, més o menys, i per tant aquest llibre, que a més a més és prou curt, és una
Continua llegint
Un llibre que, tot i no saber res d’Anthony Cartwright,crec que m’agradarà, n’he llegit coses bones. Veurem si el que fa és una literatura una mica més centrada en classes obreres (com Irvine Welsh o Caitlin Moran, per posar dos exemples) o és dels que van cap a l’altra banda
Continua llegint
Vaig presentar-me a aquest premi, i tot i que el que vaig presentar almenys va passar el primer tall allà vaig quedar-me i no em vaig fer amb el premi. Coses que passen. M’agradaria dir que no, però agafo aquest llibre esmolant el ganivet, sóc així de primari, tot i
Continua llegint
Comentaris recents