Nus Schiele / Eva Baltasar

Després de Permagel i Boulder i tot esperant Mamut, Club Editor i Eva Baltasar ens ofereixen aquest llibre. Tangencialment relacionat i oportunitat de fer calaix o clau de volta per entendre-ho tot plegat? Tenint en compte la serietat de l’editorial m’inclino per la segona opció. Un llibre amb el títol Nus Schiele on no hi ha ni un sol dibuix de Schiele, ja ho aviso, encara que possiblement per internet sí que en trobi per il·lustrar l’entrada, ja veurem. I per si voleu saber una mica sobre aquest llibre, aquí teniu aquest article.

És un llibre de poesia, amb poemes inspirats o dedicats o… vinculats d’alguna manera als quadres en què s’inspiren. No és una mala idea, però cal reconèixer que sense veure el quadre la cosa queda una mica així. Està molt bé i no en discutiré la qualitat, encara que com a lector es pot tenir la impressió que ens falta l’altra meitat. Però bé, només cal buscar una mica.

schiele_two_girls_lying_entwined_1915. Art Gallery ErgsArt – by ErgSap. Domini públic.

DUES NOIES AJAGUDES ENTRELLAÇADES, 1915

el cos nerviós / mai suficient / insuportable / voler ser això / un gran miop / voler la immediatesa / el món petit de líquens / el verd tirant a bosc / l’aliment de blau i negre / reduir el món a la humitat / al gel conservador / al sol batec / constant i primigeni / el cos nerviós / mai estimat / el continent d’un cos més pur / anterior / un u i un u / un u / la idea original / puc viure així / magnífica en la idea / puc dilatar-me i prendre ho tot / pu ser la mare de falgueres / el riu / ¿quin riu? / el riu és cant cant que penetra / la llum / ¿quina llum? / la llum alè que tempera / el sexe és pupil·la inflamada / la mà és la visió que hi entra / dic el teu món que és el meu món / que és proclamar la fe en el temps / escullo el món petit / la immediatesa / la fulla dolça que es mastega / la pedra ronca que es fragmenta / el cercle d’humitat que vol ser una atmosfera / no prendre res / deixar de ser / deixar el voler la gargamella / que reduir-me sigui el temps / la nova era / que reduir-me em porti a tu / que el nord ple de foscor ens faci de temple / mans verdes / geniva verda / cap llengua / només l’arrel que com un dit / s’enfonsa a la terra tèbia / i ja no parla més / escolta / digereix / descansa / es queda

Un llibre curiós, d’una sensualitat que és més sexualitat, primària i dominant com les protagonistes de Permagel i Boulder, com si aquests retrats fossin en part d’elles en algun moment. Una interpretació completament lliure i completament meva, que quedi clar.

schiele_female_nude_lying_her_stomach_1917. Art Gallery ErgsArt – by ErgSap. Domini públic.

Les imatges de nus són explícites per definició, una sexualitat desbordada, amb ombres, arestes i uns angles potser estranys, una mica com el sexe a les novel·les de Baltasar. Una celebració, però sobretot una pulsió vital, primària, amb tot el que això té de bo i també de dolent. Una connexió amb la nostra part animal, viva i “bruta” (en el sentit de no-asèptica), com els dibuixos de Schiele. Hi ha una connexió, un pont entre els dibuixos i els poemes i l’univers eròtic que es desplega en els —de moment— dos llibres d’Eva Baltasar. Un apunt o una nota al marge interessant pels fans de la saga Permagel-Boulder-Mamut i que pot ajudar a fer passar l’espera fins que es publiqui aquest tercer volum.

(Visited 42 times, 1 visits today)