Nota al marge: Plans de lectura contra el tsundoku per aquest 2022.

tsundoku © Ron Mader, Creative Commons.

Els llibres se m’acumulen, i jo tinc la il·lusió de tenir una mica de calma per agafar-los com es mereixen i ventilar-los. D’il·lusió també es viu. D’aquesta patologia els japonesos en diuen tsundoku. En català seria “si portes més llibres a casa ja no hi cabrem, carallot!”.

Pel que fa al blog les novetats manen, i les entrades de llibres acabats de sortir solen ser les que més visites m’aporten, això fa que costi una mica més dedicar-se a altres llibres. Ser l’únic que ressenya un llibre (a vegades potser soc l’únic que se’l llegeix?) també té el seu valor, però generalment no tant com parlar del llibre de moda del moment. Els comptadors de visites no enganyen.

Acumulo llibres, ja ho he dit, i m’encanten les tendes de llibres de segona mà, els mercats, els encants i aquestes coses. I així acumulo més llibres. I les acumulacions necessiten que els doni sortida, i tinc plans, com si això ho fes més fàcil, plans que segurament no arribaran a res, però allò de la il·lusió i tal.

Tinc prop de 40 de llibres de Manuel de Pedrolo, potser podria començar a comprar-ne menys i anar-los llegint, a veure si alleugereixo la lleixa abans de completar tot Temps obert  (en porto 2) i fer la lectura dels 11 llibres de la sèrie. Un bon sistema seria llegir-ne 2 per cada llibre que entri. Això vol dir que en aquest 2022 ja necessito llegir-ne 6, potser que em conformi a llegir-ne un parell sense esperar a desembre.

També m’he estat abastint d’Alberto Moravia, un autor interessant de qui només he llegit 2 llibres i en vaig gaudir molt. Un autor molt popular fa uns anys i ara molt oblidat, un perfil habitual de les llibreries de vell. També tinc uns quants llibres d’aquest senyor.

La generació de la guerra, de la nostra guerra, els Xavier Benguerel (només dos llibres llegits) i Teresa Pàmies, sobretot. També Francesc Trabal o Sagarra (llegides dues de les seves tres novel·les). Una generació marcada per la guerra civil que també està en una mena d’oblit general. Per què hi ha tants i tants autors destacables a l’oblit seria un tema interessant que ningú sembla voler abordar amb l’excusa del mercat, i no és una bona excusa. Tenim un patrimoni literari molt valuós que se’n va aigüera avall, i després plorarem.

I com cada any les relectures. Les del Quixot i el Viaje al fin de la noche, que ja comencen a demanar pas, després d’anys d’anar-les deixant estar, per començar.

També hi ha una altra opció, que es pot sumar a tot el que he dit abans. Si no afluixo el ritme de lectura són compatibles, i és el repte literari del Reducte Català, un lloc on hi soc, però no em miro gaire el Telegram perquè les hores del dia no em donen, és aquest:

Sí, crec que me’n sortiré. Tot i que hi ha llibres, com La plaça del diamant, que podria entrar en 3 quadres, entenc que la gràcia és de només un llibre per cada cosa. És un bon pla, ho intentaré i us animo a fer el mateix.

També podria deixar-ho estar tot, prescindir de reptes i llibres nous un any, potser dos, i anar fent amb les lleixes de llibres pendents de casa. Potser algun any ho començo a fer.

(Visited 36 times, 1 visits today)