Nota al marge: Llista de lectura “bolañiana” sense Bolaño
Molts cops d’una lectura en venen unes altres, és normal, però en aquest cas la cosa és demencial. Anava apuntant les coses que es mencionaven (bé) a Entre paréntesis, però allò començava a crèixer d’una manera desaforada, gran part dels articles de Bolaño eren sobre llibres o escriptors… en fi, al final aquella llista ha ascendit a la categoria d’entrada, un sol llibre i dues entrades, un cas estrany.
Aquí tinc lectura per anys i no hi és tot, moltes coses que ja he llegit no les he apuntat. Alguna sí, a veure la idea de convertir això en entrada va venir a més de mig llibre, potser si ho hagués pensat des del principi ho hauria plantejat de manera diferent o més exhaustiva.
Poso autors i títols i no els contextualitzo, o no gaire, o no tots. He omplert això a links, tant a la viqui com catàleg de biblioteques, llibreries, editorials…a veure com surt.
Comença la bogeria!
Papasquiaro, poeta infrarealista, només un llibre a biblioteques, un parell més per Laie.
Pedro Lemebel, aquí hi ha alguna cosa.
Ferdydurke / Witold Gombrowicz.
D’Osvaldo Lamborghini, recomana sobretot Tadeys, alguns llibres més també a Laie.
D’Andrés Neuman Bariloche, múltiples edicions, posats a triar una jo agafaria la de Compactos.
La sinagoga de los iconoclastas / J. Rodolfo Wilcock. Llegint el resum veig una clara influència d’aquest llibre a La literatura nazi en América.
Ponç Puigdevall, aquí no es centra en cap llibre, toca buscar i triar, n’hi ha força.
Obras completas, Pablo Neruda, vol 1, Galaxia Gütenberg. Un tros de llibre amb possiblement lo millor de Neruda, el preu és de 49€, i ja per això millor agafar-la tota i els dos volums, però cal pasta, temps i ganes.
La orquesta de cristal / Enrique Lihn.
El caso Berciani / Alan Pauls.
“Carmen Boullosa, la mejor escritora de México.” A biblioteques hi ha això.
Para acabar con los números redondos / Enrique Vila-Matas.
Quatre novel·les curtes d’autors del boom: “El coronel no tiene quien le escriba, de García Márquez, El perseguidor, de Julio Cortázar, El lugar sin límites, de José Donoso, y Los cachorros, de Vargas Llosa.”
Yo amo a mi mami, i també Los últimos días de La Prensa, de Jaime Bayly.
Mantra / Rodrigo Fresán. “es una novela caleidoscópica, recorrida por un humor feroz, en ocasiones excesiva, escrita con una prosa de rarísima precisión que se permite oscilar entre el documento antropológico y el delirio de las madrugadas de una ciudad, el Distrito Federal, que se superpone a otras ciudades de su subsuelo como si se tratara de una serpiente que se traga sí misma.”
Déu n’hi do quins deures m’han quedat… de tota aquesta llista només he llegit els llibres de García Márquez i Cortázar… tinc lectura per temps i si ho recomana Bolaño em podrà agradar o no, però estic segur que són molt bons llibres.
