Nota al marge: llibres que els catalans no tenim dret a llegir

És una cosa que vaig dient un cop i un altre i potser es mereix una entrada tota sola per no anar-me repetint un cop i un altre.

M’agrada llegir, m’agrada molt llegir, i en general m’agrada fer-ho en català. No soc un radical del tema, si un llibre està escrit originàriament en castellà l’acostumo a llegir en castellà, si en català en català. Així m’estalvio el problema amb els llibres en un idioma que no es tradueixen a l’altre per motius que seria molt i molt llarg d’explicar aquí i no ens posaríem d’acord, però passa i passa molt i passa molt sobretot perque es suposa (equivocadament) que tots els catalanoparlants entenen perfectament el castellà i que per tant no necessiten versions en català. Curiosament l’argument no funciona a la inversa.

I després hi ha llibres escrits en altres idiomes que estan traduïts al castellà però no al català. Autors que m’agraden i que he de llegir en castellà o en anglès, no hi ha més. S’estan recuperant coses de Bukowski en català, de totes maneres el desequilibri entre el que s’ha publicat en català i en castellà és brutal; Palahniuk va tenir un moment on semblava que es podia anar publicant en català, però ja va passar i ara no hi ha manera (si no m’equivoco en català es van publicar Club de lluita, Cançó de bressol, Asfíxia i Rant, i res més i per cert m’hi hauré de posar per tenir entrades seves en aquest blog); d’Irvine Welsh no sé si Trainspotting es va arribar a publicar en català però en tot cas no hi ha hagut res més, absolutament res, o el llegeixo en anglès (i per entendre Welsh en anglès se n’ha de saber molt) o en castellà; amb Nickolas Butler la cosa va una mica millor, 4 llibres i la meitat també en català; res de Chris Offutt; tots els llibres de Dirty Works inèdits en català, tots…

Sí, puc llegir tots aquests llibres en castellà, i és el que faig, de vegades en anglès, per què no es publiquen en català? L’argument de les vendes permeteu-me posar-lo en quarentena, cap d’aquests autors és un supervendes però em nego a creure que siguin inversions a pèrdua. Un autor poc conegut com Dovlàtov es publica quasi només en català a la petita LaBreu i els seus llibres es van reeditant de manera ferma, per què això no podria passar amb Larry Brown o Harry Crews o Bonnie Jo Campbell o Chris Offutt o Irvine Welsh? Després ens queixarem que la gent no llegeix en català però ens estem oblidant que el mercat està obligant a molts lectors a anar de cap al castellà. Sembla com si les coses xunges, dures, brutes… com si el mercat català no hi donés cabuda i només poguessin tirar amb supervendes d’autors que surten als medis i que no diuen una paraulota ni sota tortura. Estem deixant que tota la cultura de l’extrarradi i la marginalitat s’articuli en castellà, i això és una pèrdua, estem condemnant l’underground a ser en castellà o ser encara més underground o pràcticament desaparèixer. Tot això es pot revertir, ara, potser més endavant serà tard i ningú sabrà explicar-se el per què.

I que ningú em digui allò de “si tan clar ho tens munta tu una editorial”, no tinc ni els diners ni els recursos. Hi ha un problema, que s’enmarca en una tendència que és la baixada en l’ús del català, i ningú està fent res per arreglar-ho, i tampoc hi ha massa gent que ho denunciï. Bé, doncs aquí va la meva queixa.

(Visited 19 times, 1 visits today)