Nota al marge: escriptors amb els que no puc

No sóc acrític, no tot m’agrada tot i que pugui semblar que sí, hi ha autors amb els que no puc, autors que m’avorreixen cosa de no dir (és el que pitjor suporto) i que no aconsegueixen interessar-me ni el més mínim pel que m’estan explicant.

Normalment estem parlant d’autors consagrats, de vegades mítics fins i tot, i criticar aquests autors no surt gratis. Primer sortiran els típics que em diran que “és que no l’has entès”, si sou d’aquests us en podeu anar a la merda, és el que menys suporto: primer un llibre m’avorreix i després un llest m’insulta. I totes les variants d’aquesta primera excusa, que totes li donen la culpa al lector i no assumeixen que el llibre és una puta llauna.

El que jo dic no és la veritat baixada del cel, és la meva opinió, i puc opinar que un escriptor és un cantamanyanes sense talent incapaç d’escriure res minímament interessant sense tenir un problema mental. La resta, és postureig, i cantar lloances d’un autor que t’ha avorrit cosa de no dir és indigne.

De vegades em plantejo si fer pública la meva llista d’aquests autors, una llista que es va incrementant… després se’m passa. Bé, la meva etiqueta EVITAR dóna pistes, però en falten força.

(Visited 8 times, 1 visits today)