Nota al marge: Encarant el darrer mes de 2020

Demà comença desembre, el dotzè i darrer mes d’aquest any 2020 al que costa posar-li un adjectiu, n’hi ha massa on triar. Deixem-ho en que ha estat un any molt, molt estrany, hem normalitzat les mascaretes com una peça més de roba, i la distància social i potser quan tot això ja no calgui ens haurem oblidat de com eren les interaccions quan no estàvem tots pendents del “bitxo”. Hem viscut un confinament, un segon confinament ha estat rondant però finalment ens hem escapat, per ara, i potser per això la lectura s’ha disparat. En el meu cas és estrany ja que sóc un gran lector de tren i em vaig estar uns dos mesos ben bons sense agafar-lo, tot i això la meva xifra de llibres llegits és molt bèstia, i també han augmentat les visites al blog.

Ara mateix estic amb dos llibres, els 116 i 117 d’aquest any, previsiblement passaré de 120 llibres. No sé si en anys propers podré mantenir aquests registres, en fi, Una de les meves reflexions de cada final d’any és llegir menys i gaudir-ho més, sense presses, i acada any llegeixo una mica més que l’anterior. No sé si me’n sortiré, però sigui com sigui ho explicaré per aquí.

Una de les meves lleixes de pendents fa uns dies.
(Visited 33 times, 1 visits today)