Nota al marge: el Premi Creixells

Ja que tothom hi ha dit la seva jo no vull ser menys. Fa unes setmanes es va fer públic el Premi Creixells, atorgat per l’Ateneu de Barcelona. La noticia era que el guanyador era un llibre autoeditat, que òbviament poquíssima gent ha llegit, segons el jurat el llibre Crui. Els portadors de la torxa és el millor en català que es va publicar a Catalunya el 2016. Aquí un enllaç amb la noticia.
El llibre va passar per 15 editorials que no en van fer cas. Sembla que els membres del jurat van despatxar-se de gust contra la literatura catalana actual, la de sempre, i el sector editorial de rebot, en aquesta noticia podeu llegir alguns dels elogis que els va merèixer l’obra i les crítiques a tota la resta. Club Editor va ser una de les 15 editorials que no es va interessar en el llibre, la seva editora ha escrit en el seu recomanable blog algunes coses sobre el tema. Resumint-ho moltíssim, veu injustes les crítiques a la literatura catalana (hi estic d’acord, per les dimensions i les circumstàncies, tenim una literatura que pot mirar a la cara a la majoria d’europees (o com a mínim sense vergonya) amb algunes poques obres absolutament excel·lents), i reconeix que és inevitable que se li escapin bones obres quan exerceix el seu criteri per decidir si una cosa la publica o no, considera que aquest no és el cas.
Les crítiques a la literatura catalana, a la novel·lística en català, no tenen sentit, només els noms de Rodoreda o Oller ja invaliden aquest argument, però n’hi ha més, molts més. Menystenir aquest patrimoni és d’una miopia absolutament clamorosa, o un símptoma que es desconeix, i si ni els premis literaris prestigiosos tenen jurats llegits la situació sí que és preocupant.
A què treu cap tot plegat? Ni idea.
Crec que els membres del jurat han volgut ser noticia, o potser és una boutade o volen anar contra alguna cosa però fer-ho a les clares els sobrepassava. No ho sé, i trobo que estaria bé saber-ho, i imagino que als socis de l’Ateneu també els agradaria. Perquè si això és un atac cap a alguna cosa, no sembla haver fet efecte.
Anaven passant els dies, i hi havia crítics que havien aconseguit un exemplar i el començaven a ressenyar, com Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, i sembla que el llibre no és bo.
Sóc autor de 3 llibres autoeditats, i m’hauria agradat molt que el Premi Creixells a un llibre autoeditat fos a una obra inatacable, això hauria estat bé, potser alguns editors haurien repensat els seus criteris, però no. No em crec que un llibre amb aquestes errades sigui el millor llibre publicat en català el 2016.
La concessió del premi Creixells a un llibre autoeditat interpel·lava a tot l’ecosistema literari català, però les lectures que se n’han fet interpel·len als membres del jurat, i no sembla que vulguin respondre.
Sense resposta només podem especular les raons de la seva decisió: volien ser notícia, volien mostrar-se enfadats i anar d’enrotllats, volien atacar alguna cosa però sense que es notés massa…el que sigui. Està clar que el Premi no els importa, ni tampoc el llibre ni l’autor premiat que han posat al mig de tot, des d’aquí la meva solidaritat amb Joan Buades (és una putada estar en aquesta situació però entre els calés del premi i que ara s’editarà en alguna editorial tampoc ha sortit del tot malparat).
Costarà recuperar el prestigi que tenia el Premi Creixells, la meva opinió sobre l’Ateneu si de cas un altre dia.
(Visited 13 times, 1 visits today)