Northline / Willy Vlautin

Em va agradar Vida de motel, i vaig reservar l’altre llibre de l’autor que hi havia a biblioteques, però resulta que es va perdre i l’altra opció era llegir-lo en anglès i vaig dir-me: què coi! I aquí estic amb la versió original de Northline de Willy Vlautin.

El llibre va acompanyat d’un CD de música del propi Willy Vlautin i Paul Brainard, és tirant a tristot, interessant per conèixer la vessant musical de Vlautin, això sí.

Una cosa que faig força és posar fragments dels llibres que llegeixo. Quan és un llibre en català o castellà no representa cap dificultat, ho poso i llestos. Quan és un llibre en anglès el darrer cop el que vaig fer va ser buscar el fragment traduït al català, però ara això no és factible. Què puc fer? Doncs hi ha vàries opcions, no posar res, posar-ho en anglès i que cadascú s’espabili i la meva opció: posar-ho en anglès i traduir-ho jo mateix al català, em porta més feina i quedarà clar que jo no soc un professional de la traducció.

Estem a Las Vegas, de fet el llibre comença al casino Circus Circus, amb una escena de sexe al lavabo que ja ens deixa molt clar el tipus de relació que tenen els dos protagonistes, tot i que ella, Allison, és la protagonista i el noi, Jimmy, una àncora de la que faria bé en lliurar-se.

He moved inside her. He ran his hands over her back, over her tattoos. He puts his fingers on the small of her back where there was a silver-dollar-sized black swastika. Just above it to the left was a tattoo of the World Church of the Creator emblem. A circle with a large W inside it. He kept moving inside her. She tried to hold on, to keep standing, but she was beginning to black out. He wouldn’t stop. She tried to focus on the stainless steel pipe that was connected to the toilet, tried to read the words stamped into it.

When she fell, her head hit the metal pipe and cut a half inch line above her left eye, just above the eye lid. Blood ran down her face as she lay naked on the floor.

Back

Es va moure dins d’ella. Va passar les mans per la seva esquena, pels seus tatuatges. Va posar els seus dits al punt de la seva esquena on tenia una esvàstica gran com un dòlar de plata. Just al damunt i a l’esquerra el tatuatge amb el símbol de l’Esglèsia Mundial del Creador. Un cercle amb una gran W a dins. Ell es seguia movent dins seu. Ella intentava aguantar, mantenir-se dreta, però s’estava començant a desmaiar. Ell no s’aturaria. Ella va intentar centrar-se en la canyeria d’acer connectada a la tassa, intentant llegir les paraules que hi havia gravades.

Quan ella va caure, el seu cap va picar la canyeria metàl·lica i va fer-li un tall de mitja polzada al damunt de l’ull esquerre, just a sobre de la cella. La sang baixava per la seva cara mentre jeia despullada al terra.

També hi ha la mare de la noia protagonista.

“How was your day?” her mom asked and she coughed. She was dressed in a worn-out Chinese silk robe. She was forty-seven years old and thin, with black hair fletcked with gray. Her teeth were brown amb she’d had three pulled that year. She had the face of a woman who drank every day and forgot to eat when she did. She took a Marlboro from a pack on her lap and lit one.

Jelly Belly Draft Beer Flavor Beans, 9/2014, by Mike Mozart of TheToyChannel and JeepersMedia on YouTube #Jelly #Belly #Beer #Flavor

“Com t’ha anat el dia?” la seva mare li va preguntar i estossegà. Ella portava un batí gastat de seda xinesa, tenia quaranta-set anys i era prima, amb cabell negres amb esquitxos grisos. Les seves dents eren marrons i n’hi havien tret tres aquell any. Tenia la cara d’una dona que beu cada dia i s’oblida de menjar quan ho fa. Va agafar un Marlboro del paquet a la seva falda i el va encendre.

I el veïnat on viu la mare…

The neigborhood was mostly Mexican. The majority of the white families who had once lived there had moved to the suburbs, to gated communities and planned estate housing. When she was a kid it had been different. She could walk down the street by herself at night. Her mom would send her and her sister to the 7-11 with money for milk or candy or soda. Now her mom wouldn’t even drive there. She would go to a store two miles away. They had installed window locks and bolt locks on the door. They had gotten a dog from the pound, a German Sheperd mix they named The Hulk. The car had been stolen twice, their house broken into once, and their barbecue was chained to the back porch after it had been stolen for the second time.

Medusa silhouette

El veïnat era majoritàriament mexicà. La majoria de les famílies blanques que algun cop hi havien viscut s’havien traslladat als suburbis, a comunitats vigilades i urbanització planificada. Quan ella era una nena era diferent. Ella podia caminar pel carrer sola a la nit. La seva mare l’enviava amb la seva germana al 7-11 amb diners per llet o llaminadures o refrescs. Ara la seva mare ni tan sols conduia per la zona, anava a una botiga dues milles més enllà. Havien instal·lat panys de seguretat a finestres i portes. Havien tingut un gos de la gossera, una barreja de pastor alemany que anomenaven Hulk. Els havien robat el cotxe dos cops, havien entrat a la casa un cop, i la seva barbacoa estava encadenada amb porxo del darrere després que la robessin per segon cop.

Las Vegas no és únicament l’Strip i els Casinos, és un lloc on molta gent viu en unes condicions més que dures, i això porta una certa pobresa i una inseguretat i la solució americana per aquests problemes: les gated communities, és a dir comunitats vigilades, amb una barrera i seguretat privada, una mena de guettos per blancs que poden pagar-se aquesta “seguretat”, perquè regular la venda d’armes no ho contemplen ni que els disparin (literalment). El xicot també és un cas i el que pensa dels mexicans, i dels negres i… un encant de noi:

The fucking rich people start it all and then they go and live in the goddamn suburbs in gated communities. They never have any contact with them in the first place except when they need their lawns mowed or their houses cleaned or food served. Put all the Mexicans back in Mexico. And the blacks? They have no respect for themselves. Their men abandon their women. Look at my neighborhood. The Mexicans and the blacks moved in and now its fucking cesspool. My grandma got so scared when her neighborhood went to shit that now she lives in an old folks’ home.

Waits Mansion - Bonifay, Florida

La gent punyeterament rica van començar-ho tot i aleshores ells van marxar a viure als maleïts suburbis a comunitats vigilades. Mai tenen cap contacte amb ells excepte quan necessiten que els tallin la gespa o els netegin la casa o els facin el menjar. Posa a tots els mexicans de tornada a Mèxic. I els negres? No es respecten a si mateixos. Els seus homes abandonen les seves dones. Mira el meu veïnat. Els mexicans i els negres s’hi van instal·lar i ara és una puta fosa sèptica. La meva àvia es va espantar tant amb la davallada del seu veïnat que ara viu en una residència per gent gran.

Reno

I de Las Vegas anirem a Reno, seguint a la protagonista que fuig de la vida que porta i la gent que la rodeja, molt especialment el seu xicot. A més a més està embarassada, planeja donar el fill en adopció, però el primer que s’imposa és fugir. A Reno (i imagino que a tot Estats Units) l’opció de donar el fill en adopció facilita les coses, despeses mèdiques cobertes, alguns diners per les molèsties, pots seleccionar a la parella que adoptarà el fill…

The couple paid for medical coverage throught St. Mary’s hospital. They arranged prenatal care and prenatal classes. The couple gave the girl a fifteen hundred dollar a month stipend and she moved into a prepaid quad with three other pregnant girls.
The apartment complex was near St. Mary’s, on Fifth Street, downtown. It had a large communal kitchen and two bathrooms. Her private bedroom came furnished with a separate entrance, and another lockable door that led into the kitchen area. There was a TV, a single bed and dresser, an alarm clock, and a sink.

Water fountain

La parella va pagar la cobertura mèdica a l’hospital St. Mary. Van preparar cures i classes prenatals. La parella li donava a la noia mil cinc-cents dòlars al mes i ella es va traslladar a un apartament pagat amb tres noies embarassades més.

El complex d’apartaments estava a tocar de St. Mary, al Cinquè carrer, al centre. Tenia una gran cuina comunitària i dos banys. El seu dormitori privat estava moblat i tenia una entrada separada, i una porta que podia tancar i conduïa a l’àrea de la cuina. Hi havia una televisió, un llit individual, un armari, un rellotge despertador i una pica.

I després del part l’Allison es queda a Reno, no per res, però almenys serà a la mateixa ciutat que el seu fill, agafa un apartament fet pols, té “converses” amb Paul Newman i agafa una feina de cambrera i després hi afegeix una de teleoperadora (bé, en realitat concerta cites perquè un venedor vagi a casa a passar l’aspirador per tot el pis de manera gratuïta com a demostració). Sembla que comença a poder sortir-se’n.

At the end of the first month she had regulars, and the regulars became the first friends she had in town.

Cal Neva

Al final del primer mes ja tenia clients habituals, i els habituals van esdevenir els primers amics que va fer a la ciutat.

És una història de lluita. Allison ha hagut de lluitar contra moltes coses tota la seva vida en un entorn que no l’ha ajudada gaire, molt lluny del neó i l’enlluernament de les ciutats de Nevada i el seu joc legalitzat, rere aquesta façana hi ha un món molt fumut. Però ella és una lluitadora, que potser necessita parlar amb Paul Newman, però tothom necessita alguna cosa per sortir-se’n, i mentre anem llegint no sabem si ho aconseguirà o el passat, en forma de novio desastrós i abusador, l’atraparà per arrossegar-la de nou al fang.

Paul Newman

Podem pensar en el llibre com una mena de western modern. Els grans espais oberts, les ànsies de viatjar, d’aventures tot això hi és, només com a anhel però un anhel que en molts casos facilita una vida, hi dóna estructura, una finalitat i un somni. És poca cosa, però pot ser molt, i aquesta poca cosa pot marcar la diferència entre lluitar i tirar endavant o deixar-se enfonsar, entre alcohol i desmais i companyies cada cop menys recomanables. Un western crepuscular, amb una ciutat de Reno que enderroca els antics casinos destruint part de la seva identitat i la seva memòria, converint-los en pols del desert.

I tenim les converses entre Allison i Paul Newman que l’anima, i li diu que es tregui el graduat, que fins i tot podria anar a la universitat, que al seu fill les coses li van bé i està amb una parella fantàstica, que ja no és la noia que era abans, la dels tatuatges i altres coses que va recordant, coses de les que no està gens orgullosa. Però està canviant, està millorant, tot plegat és una història de lluita, de redenció, de tirar endavant i de superar els traumes.

Un llibre recomanable i interessant, potser no tan rodó com Vida de motel però més dur, més fumut

He llegit el llibre en anglès perquè no m’ha quedat més remei, aquesta és la veritat, però ni aquest llibre ni Vida de motel estan en català, i trobo que és una pena que sempre que hi ha alguna literatura que s’escapa del més típic i comercial ho hagi de llegir en anglès o en castellà i no pugui en català. No sé si algun editor es mira aquest blog, però jo crec que aquí hi ha un nínxol de mercat que el català s’està deixant prendre.

(Visited 9 times, 1 visits today)