Monzó. Com triomfar a la vida

Tenia ganes d’aquest llibre, de fet lamentava no haver-lo comprat quan vaig anar a l’exposició sobre Quim Monzó al Santa Mònica i ara finalment ja el tinc, el llibre sobre un dels millors autors en català que tenim. Per mi el seu millor llibre és El millor dels mons, però suposo que hi haurà opinions per a tots els gustos.

El llibre és un homenatge, un recull de fragments i un repàs per la seva trajectòria, i també moltes fotografies. Jo només el coneixia com a escriptor de contes, com a participant del Persones Humanes i després com articulista a La Vanguardia. Al Persones Humanes va fer un monòleg bastant celebrat que també va motivar una queixa forma de la Casa Reial. Vist ara no n’hi ha per tant però eren altres temps i aquestes coses encara no es deien gaire. El tall concret és (amb una qualitat fluixeta) aquest.

Però Quim Monzó va fer moltes coses abans. Articles com a corresponsal a Vietnam per Tele/eXpres, els primers temps d’Ajoblanco, i també col·laboracions en cinema o en els primers temps de Catalunya Ràdio amb aquest programa. Tot estava en ebullició en aquells anys i Quim Monzó estava al lloc correcte en el moment indicat, i a més a més era molt i molt bo en allò que feia.

La seva ficció ens retrata però és sobretot als seus articles on això és veu més clar. Ens retrata a nosaltres i a la realitat que ens envolta, de forma inclement i sempre molt lúcida. Quim Monzó no és un d’aquests escriptors que fan articles a l’engròs com un sobresou, se’ls pren amb la mateixa seriositat i tenen el mateix nivell que la seva ficció (que darrerament té una mica abandonada, però això és un altre tema). Literatura de qualitat, tant si fa contes (també té algunes novel·les, però és sobretot un gran contista) com si fa articles.

Llibre per a amants de Monzó. Si encara teniu pendent descobrir-lo busqueu els seus llibres, aquest és ja pels convençuts, entre els quals m’hi compto. Després de llegir el llibre m’han quedat clares dues coses, una relectura de Benzina comença a ser urgent i també submergir-me en els seus articles i dedicar-hi l’atenció que es mereixen. M’he llegit tota la seva ficció, incloses les marcianades de L’udol del griso al caire de les clavegueres i Self-service, ja tocaria posar-me amb la no-ficció.

Quim Monzó © Elisa Cabot, Creative Commons.
(Visited 39 times, 1 visits today)