Montauk / Max Frisch

Un dels llibres a que vaig arribar a través de Jambalaia. La veritat és que costa d’entrar. L’estil és telegràfic a estones, saltant d’un tema a un altre sense que es vegi clarament cap on ens vol dur l’autor.
Ja he dit que el llibre costa, però és curt i això ajuda a no desistir, a donar-li una mica més de marge. I val la pena.
En principi el llibre parla de la relacio d’un Max Frisch ja gran amb Lynn, una mena de groupie. Passen uns dies a Montauk (poble coster proper a Nova York), dies on ell recorda detalls de  la seva vida, i també retrata de forma tremendament lúcida el present, des de tots els punts de vista, de vegades fins i tot com “sortint de si mateix”.
És un llibre amb moltes lectures, a molts nivells i que quan l’acabes no estàs segur de si era una obra mestra o tot el contrari. Estrany, a mig camí entre les confesions i el llibret vagament autobiogràfic, interessant i un cop superat el xoc inicial de l’estil, la lectura flueix ràpid i bé.
És un llibre al que algun día hi tornaré, segur. Després de la foto poso el final del llibre, per si us ho voleu estalviar.
Hither Hills at sunrise (c) maureen_lederhos, Creative Commons

Lo único que nos quedaba por hacer era encontrar el sitio idóneo donde separarnos y tener cuidado con el tráfico. Nos cogimos de la mano para atravesar la avenida y corrimos. FIRST AVE / 46TH STREET, aquél era a todas luces el lugar. Dijimos: BYE, sin beso, luego una segunda vez con la mano levantada: HI. Al cabo de algunos pasos volví a la esquina, la vi, su figura caminante. Ella no se volvió, se quedó parada y transcurrió un buen rato hasta que pudo cruzar la calle.

 

(Visited 12 times, 1 visits today)