Memòria de noia / Annie Ernaux

Em va agradar molt Annie Ernaux a Els anys i he volgut tornar-m’hi a acostar. És una autora que he trigat a descobrir però que enganxa. Cal felicitar a l’editorial per la tasca de publicar-la en català, perquè tot i anar sobrada de talent és possible que no sigui una super-vendes.

Com en l’altre llibre, només començar l’estil punyent de l’autora impacta i és un d’aquells llibres que podria copiar pràcticament sencers. Frases esmolades, precises i que surten directament de les vísceres. És una gran lectura, de les que no deixen indiferent.

Primer de tot, situem-nos.

Summer camp © Joybot, Creative Commons.

Era un estiu sense cap particularitat meteorològica, l’estiu del retorn del general De Gaulle, del nou franc i d’una nova República, de Pelé campió del món de futbol, de Charly Gaul guanyador del Tour de França i de la cançó de Dalida “Mon histoire c’est l’historie d’un amour”.

Un estiu immens com ho són tots fins al vint-i-cinc anys, abans d’escurçar-se en estiuets cada vegada més ràpids que es confonen en la memòria, deixant només subsistir els estius excepcionals de sequera i canícula.

L’estiu del 1958.

La protagonista és ella, el normal, ella el 1958 i alguna cosa que va passar, se’ns va preparant.

Jo també he volgut oblidar aquesta noia. Oblidar-la de debò, és a dir, no tenir ganes d’escriure sobre ella. No pensar que he d’escriure sobre ella, sobre el seu desig, la seva bogeria, la seva estupidesa i el seu orgull, la seva fam i la seva sang aturada. Mai no ho he aconseguit.

Constantment frases i més frases en el meu diari, al·lusions a la “noia d’S”, “la noia del 58”. Fa vint anys que escric “58” en els meus projectes de llibres. És el text que sempre manca. Sempre posposat. El forat inqualificable.

No s’intueix res agradable a nivell vital, literàriament és una delícia.

Em ve de forma espontània: Tot en ella és desig i orgull.

I: Ella espera viure una història d’amor.

[…]

Filla única, consentida —perquè va néixer després d’una primera filla, morta als sis anys, i ella mateixa va estar a punt de morir de tétanus als cinc—, l’exterior, si bé no el té prohibit, és motiu de temor (per al seu pare) i de sospita (per a la seva mare). Per sortir necessita la vigilància d’una cosina més gran o d’una companya de classe. Mai ha tingut l’autorització per anar a una festa sorpresa. Ha ballat per primer cop fa tres mesos al ball de Carnaval sota la carpa instal·lada a la plaça Des Belges, mentre la seva mare vigilava asseguda en una cadira.

Love Story: Ivonne & Florian © Bryan Nguyen, Creative Commons.

La jove Annie amb 18 anys va a fer de monitora a unes colònies d’estiu, i allà, passa el que passa, que en gran part és el que volia que passés, en abstracte. Si ens posem en els detalls la cosa no està gens clara.

Són a l’habitació d’ella, en la foscor. No veu què fa ell. En aquest instant, continua creient que s’estaran fent-se petons i acariciant-se a través de la roba sobre el llit. Ell diu “Despulla’t”. Des que l’ha tret a ballar, ha fet tot el que ell li ha demanat. Entre el que li passa i el que fa no hi ha cap diferència. S’estira al seu costat sobre el llit estret, nua. No té temps d’acostumar-se a la seva nuesa completa, al seu cos d’home nu, ella de seguida sent l’enormitat i la rigidesa del membre que ell empeny entre les seves cuixes. Ell força. A ella li fa mal. Diu que és verge, com una defensa o una explicació. Crida. Ell la renya: “Preferiria que sentissis plaer en comptes de queixar-te tant!”. Ella preferiria ser en un altre lloc però no se’n va. Té fred. Podria aixecar-se, encendre el llum, dir-li que es vestís i que marxés. O vestir-se, deixar-lo allà plantat i tornar a la festa. Ella ho hauria pogut fer. Jo sé que la idea no li ha passat pel cap. És com si fos massa tard per tirar enrere, com si les coses haguessin de seguir el seu curs. Com si no tingués dret d’abandonar aquest home en aquest estat que ella li ha provocat. Amb aquest desig furiós que sent per ella. No es pot imaginar que ell no l’ha escollida —elegida— a ella entre totes les altres.

Segons els nostres estàndards actuals això seria un abús, però ella no ho veu així, ni aleshores ni revisant-ho anys després, o no ben bé. És un record complex i de fet es va enamorar d’aquest home, una mica més gran que ella i amb xicota.

És el primer cop que rememoro aquesta nit del 16 al 17 d’agost del 1958 sentint una profunda satisfacció. Em sembla que és impossible apropar-se més a la realitat. Que no era ni horror ni vergonya. Només obediència al que passa i absència de significat del que passa. No puc anar més lluny en aquesta mena de migració voluntària al meu ésser de tot just divuit anys, a la seva ignorància del que vindrà, del diumenge començat.

Una experiència desastrosa, però que ella considera que ja és l’entrada al món adult.

The Freedom of Youth © J Stimp, Creative Commons.

Des d’H necessita un cos d’home contra el seu, mans, un sexe alçat. L’erecció consoladora.

Està orgullosa de ser un objecte d’avidesa i la quantitat li sembla la prova del seu valor seductor. Orgull de la col·lecció. (Demostrat per aquest record precís: després d’haver fet un petó en un camp a un estudiant de química de vacances a S, vantar-se davant seu del nombre d’històries que ha tingut a les colònies.) Cap marge per al coqueteig o per posposar per a més endavant el desig que ella sent del desig d’ells. Ells van directe a l’objectiu, s’hi creuen autoritzats per la reputació d’ella. Li aixequen la faldilla o li abaixen la cremallera dels texans al mateix temps que li fan un petó. Tres minuts i entre les cuixes, sempre. Ella diu que no vol, que és verge. Mai cap orgasme.

[…]

Que no cal tenir miraments amb ella, la puteta, enamorada fins al cul d’un paio que es passa les nits amb la rossa que està més ben parida que ella. Que no pot lluitar contra la imatge que tenen d’ella.

bitch © Hillary Boles, Creative Commons.

Després d’allò la vida va seguir el curs que més o menys s’havia marcat, tot i que amb poc convenciment. Semblava que havia de fer el que s’esperava, encara que no li agradés o no en tingués vocació.

Quan vaig començar a escriure l’any passat no m’imaginava ni de lluny que m’estendria tant sobre la meva etapa a l’Escola Normal. M’adono que he necessitat reactivar la noia que es va comprometre —deu anys, signat i tot— i equivocar-se en un ofici que no li convenia, i exposar, en definitiva, aquesta qüestió que rarament apareix en literatura: com, al principi de la vida, ens hem d’espavilar tots davant de l’obligació de fer alguna cosa per viure, què passa en el moment de l’elecció i, finalment, la sensació d’estar, o no, allà on hem de ser.

Llibre excel·lent, hauré d’assumir que els d’aquesta autora sempre ho són. I sobre el tema és interessant la cruesa del que explica, i com això cada cop l’afecta menys. Ha estat víctima d’un abús, tot i que ella no ho vegi així (i en aquell moment cap tribunal ho hauria jutjat així, fins i tot avui tinc els meus dubtes), però no adopta el rol de víctima i potser és això el que fa que s’hi sobreposi amb relativa celeritat.

Del que sí és víctima Annie és de la seva joventut i de la seva inexperiència, i de deixar-se anar en excés en quan té l’oportunitat, per agradar, per ser acceptada en el grup. No deixa de ser un llibre sobre entrar a l’edat adulta, amb tot el que té de trauma i cruesa, però també amb l’acceptació que la seva manera d’afrontar el que es va trobant és això, la seva manera i cal respectar-la. Podria semblar que el llibre fa apologia de determinats comportaments envers les dones. No és així. Però l’entrada de dones en un món d’homes no ha estat mai fàcil, i a la França de finals dels 50 imagino que era bastant com el que descriu la protagonista, un camp de mines sense aliades ni sororitat de cap mena on els homes eren els reis. Queda molt per millorar, però s’ha avançat força i les coses amb què es troba la protagonista (que per desgràcia segueixen passant) serien jutjades de manera molt diferent, començant —i aquest és el veritable avenç— per la pròpia víctima, que tindria plena consciència de ser-ho. És significatiu i esperançador que determinades coses deixin d’estar normalitzades.

(Visited 37 times, 1 visits today)