Los hijos de Shifty / Chris Offutt

És un dels meus autors preferits, i aquesta trilogia que va començar amb Los cerros de la muerte i que ara segueix amb Los hijos de Shifty ho té tot, grit lit i novel·la negra i un Chris Offutt en plenitud de facultats, no se li pot demanar gaire més a un llibre. A més a més té el punt just de les dues coses, als que el grit-lit no els hi fa el pes tenen una bona novel·la negra, i també al revés, esperem que amb això d’agradar a tothom no es quedi a mig camí de tot, com passa de vegades.

L’estil d’Offutt és directe i dur, com l’entorn on situa els seus llibres, un entorn que coneix perquè és on va créixer, un entorn que entén. Tot i que, de tant en tant, ha de marxar a Los Angeles a fer alguns guions de TV per guanyar calés, segueix vivint a les muntanyes i en té la visió del que ha marxat i després torna. Coneix altres coses i prefereix tornar, això té el seu què. Alguns dels seus personatges comparteixen aquesta mena de recorregut vital de marxar de la llar, veure món i després tornar a casa, a un lloc on els llinatges es coneixen i es respecten, al marge de que siguin respectables o no, que això ja seria tot un altre tema.

Tenim els personatges del primer llibre, bàsicament Mick i la seva germana Linda la Sheriff, un càrrec que haurà de lluitar per mantenir, als Estats Units és un càrrec electe, i no té intenció de deixar de ser-ho, sobretot pel rival.
Pair of Prine signs at Trinity

Si ese imbécil ganaba las elecciones, justificaría a todos los hombres que pensaban que una mujer no debía tener autoridad.
Y, lo más importante, era buena en su trabajo. Todo el mundo conocía la historia de su familia: padre borracho, madre enclaustrada, hermano con problemas personales y de trato difícil. En el condado de Eldridge, esa información pública la hacía digna de confianza. Linda creía que podía ganar las elecciones siempre y cuando su hermano no causara fricciones sociales. En apariencia tranquilo y calculador, era capaz de actuar sorpresivamente por intuición. No había quien lo controlara. Tal vez debería confiscarle opiáceos a un camello y asegurarse de que a Mick no le faltaran. Drogado, no habría riesgo de que interfiriera en las elecciones. Lo ideal sería arrestarlo por posesión y mandarlo de vuelta a la base. Riéndose sola, entró en la casa.

Com mana la tradició, el llibre comença amb la descoberta d’un cadàver, un dels personatges del primer llibre Cabronazo Barney, un camell de poca monta, mort a trets amb heroina per allà al voltant, un cas que la policia tanca ràpidament com un ajustament per drogues, tampoc és que a ningú importi gaire la pèrdua, excepte a la seva família, i aquesta família vol contractar Mick per investigar.
Barn Hill

—Averiguar quién mató a Barney.
—Tiene que hablar con la policía.
—Ya lo hice —dijo ella—. Hasta hartarme. Y ya lo tienen claro.
Las pupilas se habían contraído de ira. Enfocó su ojo derecho en el suyo, una señal de hostilidad. Mick asintió y estudió la taza de café.
—¿Qué le dijo la policía? —preguntó.
—Que dejara de incordiarlos.
[…]
—¿Qué dijo la policía?
—Un asunto de drogas que salió mal.
—Tal vez fue eso.
—No, en el pueblo no. Para eso tenía cabeza. Hacía todos sus negocios fuera del condado.
—Un ligue. El marido de algún ligue. ¿El ex de alguien?
—No salía con nadie en serio. No quería complicarse la vida. Tenía unas cuantas amiguitas a las que visitaba. Siempre las mismas. No era un perro de caza, como otros.

Mick és militar, policia militar, i està destinat a Afganistan, ara és a casa recuperant-se d’una explosió que el va deixar mig coix, a la que es recuperi torna al front. Ja en el primer llibre vam veure que això d’investigar no se li dóna gens malament, aquí tenim el mateix, una investigació en un entorn estrany i sorprenent i molt dur.

—Curioso —dijo Johnny Boy—, no veo las botellas de whisky por ninguna parte.
—Están en el bosque. Eran mías, de hace un año.
—No sabía que bebieras.
—No suelo. Pero cuando me pongo, me pongo. […]
—Nunca me han gustado los bares —dijo Johnny Boy—. Demasiado luminosos, ruidosos y llenos de gente. Me provocan ansiedad y entonces quiero beber más. Lo que peor llevo es que todos los borrachos intenten pegar la hebra conmigo.

Fort Chiswell, Virginia, USA
Un apunt cobre com d’interessant i dur és l’entorn el dona la universitat i com s’hi relacionen els veïns de la zona.

Rocksalt State había nacido como una escuelo de magisterio para formar profesores destinados a los cerros y luego se amplió a colegio universitario. Se consideraba una universidad de segunda porque la mayoría de los estudiantes volvía a casa los fines de semana. La cultura de los cerros imponía una férrea lealtad familiar y una desconfianza generalizada hacia la educación. Los jóvenes necesitaban asegurar periódicamente a sus familias que no se creían mejores de lo que eran a causa de la perniciosa influencia de la educación superior. Muchos padres temían que sus hijos obtuvieran un título y se largasen en busca de trabajo, abandonándolos en su vejez.

Image from page 421 of "A history of the United States for schools" (1899)
Tenim els elements, i un crim amb massa coses que no quadren, res de sang al lloc on van trobar el cadàver (que va morir a trets dessagnat), droga al lloc (si hagués estat un addicte o un altre camell se l’haurien endut)… un escenari molt convenient perquè la policia no s’hi fiqués gaire i donés el tema per tancat amb celeritat. Massa convenient.

—¿Qué pretende hacer?
—Tengo unas cuantas ideas.
—Quiero saberlo.
—Señora —dijo Mick—. No trabajo para usted, ni respondo ante usted.
—¿Entonces para quién cojones trabaja?
—Para la gente a la que aún no han matado.

Ha decidit ajudar a la família a esclarir el crim, però no els cobrarà, per això no treballa per ells, realment està fent això per distreure’s, cada cop està millor de les seves ferides i això vol dir que s’acosta el moment que haurà de tornar a Alemanya primer i d’allà al front, a Afganistan o a on sigui. No és una perspectiva que l’engresqui gaire, tampoc l’angoixa però no té pressa per tornar-hi. La resolució de la trama va avançant cap a un desenllaç que promet molt (encara que només sigui per la quantitat d’artilleria) just el mateix dia que es celebren les eleccions a Sheriff.

High Tech Weaponry

Lawton era un pueblo abandonado con una autopista estatal que lo atravesaba por el centro. Mick condujo por la 174, una ruta con varios nombres, entre ellos carretera principal, carretera vieja, carretera Haldeman y carretera Lawton. Pasó por delante de las tiendas abandonadas, los vestigios de una estación de ferrocarril y un montón de casas vacías con los tejados derrumbados-Algunas de las del de armazón de madera tenían caminos de acceso de grava y jardines bien podados.
Al dejar atrás las vías del tren, cogió una carretera que ascendía por un cerro hasta las minas Mushroom.

Randsburg Ghost Town, CA 10-21

Com sempre, la trama és l’excusa per retratar les misèries de la zona rural de Kentucky, de “los cerros” i com aquella gent intenta tirar endavant, de vegades en conflicte amb la llei. Gent dura, i amb un codi de comportament ple de sobreentesos i silencis que ja comencen a semblar familiars, si us agrada la grit-lit aquest llibre és per vosaltres, i si us agrada la novel·la negra també, caldrà estar atent quan Chris Offutt ens ofereixi més aventures de Mick Hardin i la seva germana, en principi estem davant d’una trilogia i només en portem dos, quines ganes!

(Visited 18 times, 1 visits today)