Los enemigos / Kiko Amat

Kiko Amat és un autor que tinc força llegit, però mai m’havia endinsat en el seu vessant de no-ficció. Fins ara. Només espero que no parli gaire de música, perquè amb els gustos tan diferents que tenim no enganxaré res del que digui. El subtítol: O cómo sobrevivir al odio y aprovechar la enemistad, em fa esperar una lectura, com a menys, divertida.

I no m’equivoco. M’ho passo bé, ric molt. Això ja em passava amb els seus articles, és un escriptor divertit i, com va dir Bryce Echenique, “divertido no es lo contrario de serio, es lo contrario de aburrido”. Kiko Amat va explicant els diferents tipus d’enemics, com hi ha enemics per motius concrets o, més habitualment, per fòbies estranyes que van i venen de vegades sense motiu. Els enemics fan sortir el millor de nosaltres, ens mantenen en guàrdia i ens obliguen a no defallir, per no donar l’oportunitat de rebre un atac. Els enemics, vist des d’aquest punt de vista, són necessaris. I, al cap i a la fi, l’odi és una emoció com una altra. Potser no cal cultivar-la, però no té sentit negar-la i amagar-la. Som humans i, per tant, odiem (això ho dic jo, no el llibre, o potser sí, però no estic segur).

A lo largo de mi vida he odiado, y he tenido enemigos, por las razones más peregrinas. Contrariamente a lo que afirmaba sobre los enemigos en el capítulo 1, demasiado a menudo mi Radar de Enemigos se ha quedado sin pilas, o ha señalado a completos inocentes, o decidí apagarlo por motivos cuestionables (porque no quería escuchar lo que me decía, vamos).

[…]

He odiado a gente y a organizaciones e ideas en el pasado de todas las razas y credos y nacionalidades, pero a fe mía que en numerosos casos no recuerdo por qué cojones. Cuando pienso en aquellos odios marchitos me pregunto cuál era mi beef, cuál era mi puto problema, y no hallo respuesta a la pregunta. Más allá de que se trataba, claro, de mis prejuicios de mierda (ver capítulo 5).

És un Kiko Amat més proper a l’articulista, amb la mateixa mala bava que destil·lava a Clásicos latosos o Ring literario (dues sèries que estaria molt bé que continuessin, a veure si els diaris s’animen a pagar una cosa digna), però també és el revers del novel·lista consolidat, sobretot amb els seus dos darrers llibres Antes del huracán i Revancha.

De AlbertRA – Trabajo propio, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=103010600

Com a detall, aquest llibre forma part d’una col·lecció en format de butxaca, petit i, tanmateix, molt llegible (tinc odi pels cossos de lletra excessivament petits). Una lectura ràpida, divertida i molt recomanable.

(Visited 72 times, 1 visits today)