Los demonios de Berlín / Ignacio del Valle

Berlín 1945, un escenari com n’hi ha pocs, l’escenificació de la derrota, la destrucció i l’humiliació del país que havia conduït el món al caire de l’abisme.
Tenim una trama detectivesca amb un divisionari que per aquelles coses ha acabat a Berlín, es troben un mort, i els alemanys estan esverats perquè saben que un comando de paracaigudistes està buscant els científics que els estan preparant la bomba, l’única cosa que podria canviar el curs d’una guerra que tothom té clar que caurà del cantó aliat ara que des de Berlín mateix s’escolta el soroll del front.
Són els darreríssims dies del reich, allò és un caos, perquè els alemanys sabien que venien els russos, que els hi tenien moltes ganes i que no tindrien compassió. Intents desesperats de defensar la ciutat, i alhora desbandada general de tots els que poden. I Arturo intentant esbrinar qui ha matat a Von Kleist, tot i que ja no importara, això està perdut.
Arturo Andrade és un d’aquells espanyols que van anar a la División Azul, i va sortir viu de Rússia o sigui que és un supervivent, i és llest, per això a més a més treballa per l’ambaixada espanyola a Berlín, tot i que Espanya està esperant veure com acaba la guerra exactament (la victòria aliada és un fet a menys que passi alguna cosa molt grossa). I si els alemanys estan molt més aprop de la bomba atòmica del que tothom es pensa?

Dades de la fotografia

Esbrinar l’assassí de Von Kleist (que ha aparegut assassinat sobre una gran maqueta de Germania) permetrà alhora descobrir a Pipermint, que és com han batejat a qui està facilitant informació vital als aliats sobre armes secretes fabuloses. Fan allò tant típic d’explicar a diferents persones diferents operacions, totes elles falses, i l’operació sabotejada per la resistència els donarà el traïdor. O no. Els SS agafen el suposat traïdor i s’hi apliquen a consciència però no confessa, i els convenç de que realment no sap res, ha passat el llindar del dolor suportable ja fa estona. I recapitulen la seva vida es miren el seu historial i descobreixen la seva afició per les senyoretes en un local selecte freqüentat per les SS, a més a més amaneix les sessions amb les senyoretes amb grans quantitats d’alcohol i cocaïna, així que tenen una xerrada amb la madame.
La madame treballa per la Gestapo, i també passa informació als aliats.
Al principi del llibre a l’ambaixada li expliquen a Arturo el seu sistema per saber l’avanç real de les tropes russes, els Ivans, truquen a un número dels voltants de Berlín, i van ampliant el radi de les trucades fins que els contesten en rus, simple però molt més de fiar que les noticies que arriben d’un bàndol o altre (no cal que expliqui que en cas de guerra la censura militar s’aplica especialment a les noticies). Finalment la línia del front arriba a la ciutat mateix, amb una escena al zoo espectacular (ciutat assetjada+animals afamats+gàbies i parets trencades per bombardeigs=…).

Berlin Zoo (c) KLMircea, Creative Commons

Per acabar-ho de complicar tot una mica més un grup d’espanyols han planejat assaltar el reichsbank al darrer moment i endur-se tot l’or que sigui capaços de carregar. Els que ho organitzen són el millor de cada casa, i a més a més entrenats militarment, un grup de gent en qui més val no confiar però Arturo i els seus s’hi sumen, una mica d’or els pot ser molt útil pel que ha de venir, ja que a menys que els alemanys llencin una bomba atòmica sobre Berlín la guerra està perduda, i bombardejar-se a sí mateixos és una manera potser massa bèstia d’eviar això fins i tot per ells. Com a darrer element Arturo està més o menys amistançat amb la berlinesa Silke, que té el marit donat per mort al front rus, Arturo ha de pensar en els seus homes, però no només.

1946 … Baker Shot- Bikini Atoll ‘Operation-Crossroads’ (c) James Vaughan, Creative Commons

La trama històrica supera en interés a la trama detectivesca, i això que la història ja sabem com va anar però no podem evitar preguntar-nos, i si els alemanys tenen la bomba i la llencen? Aquesta possibilitat la tenen molt present els russos, i per això quan amb quasi tot Berlín conquerit capturen a Arturo aquest pot salvar (momentàniament la vida) pronunciant la paraula wunderwaffen (arma meravellosa). Els americans encara no han enllestit les bombes que acabaran amb la guerra contra Japó, i tots els aliats saben que els alemanys estaven a punt d’enllestir les seves bombes, les possibilitats de capturar les bombes i els científics responsables és terriblement llaminer pel general soviètic que s’entrevista amb Arturo.
Per cert una de les coses que feien els russos quan conquerien un territori era violar a les dones, a totes i moltes vegades, la violació com a arma de guerra amb els russos va assolir un nivell demencial. I l’autor no s’estalvia detalls amb les escenes (o restes d’escenes) que presencia Arturo, jo aviso.
Trobo que cap a la part final està un pèl atropellada, perquè cal resoldre moltes coses que s’han anat deixant, i també té una mica de Joc de trons, en el sentit que és una guerra i la gent mor, fins i tot els personatges principals.

“A la llibertat i la vida VOLKSTURM” imatge treta d’aquí, no es menciona autor

Aquest cartell del Volksturm és la imatge de la desesperació, es va reclutar a tots els homes entre 16 i 60 anys (els que no estaven ja mobilitzats, s’entén) per intentar aturar els americans i anglesos per l’oest i els russos per l’est, van ser el darrer intent de defensar Berlín, no va acabar de funcionar.

(Visited 7 times, 1 visits today)