Letra torcida, letra torcida / Tom Franklin

Soc fan de l’editorial Dirty Works. A més a més no he deixat de demanar que publiquessin més llibres de Tom Franklin perquè Furtivos em va encantar. Les meves pregàries han estat ateses amb aquest Letra torcida, letra torcida.

El llibre està ambientat al baix Mississippi, un entorn rural i força desolat, empobrit i brutal. Podríem anomenar-lo un típic entorn Dirty.

Al poble hi ha hagut un crim. Una nit en Larry arriba a casa i s’hi troba un desconegut, que l’acusa de ser l’autor d’aquest crim i li engega un tret. Un dels policies que ha d’investigar aquest crim és en Silas, o 32, com tots l’anomenen, una antiga estrella de beisbol a l’institut en els llunyans anys d’infància. Larry i ell van ser amics, o tan amics com podien ser-ho  un nano negre i un de blanc, en una escola i un institut on els blancs eren minoria. Com a policia, Silas recorre un cop i un altre l’entorn, patrullant en un jeep atrotinadíssim, i ens el pot retratar perquè ens en fem una idea.

Silas dejó atrás el Wal-Mart y luego la señal indicadora del distrito comercial de Fulsom. Enseguida la carretera se redujo a dos carriles y los locales comenzaron a escasear; aceras resquebrajadas, malas hierbas, edificios en venta, puertas y ventanas tapiadas. Pasó por delante de lo que antes había sido una oficina de correos. Pasó frente a una tienda de ropa que llevaba tanto tiempo sin clientes que, durante una breve temporada, se convirtió en una tienda retro sin necesidad de cambiar el stock. El edificio situado a su derecha era una antigua RadioShack, con las ventanas reventadas a pedradas o a tiros y el tejado hundido hasta tal punto que el suelo se había hecho añicos y las paredes habían empezado a ceder y a combarse. Los únicos negocios que seguían abiertos en aquella zona eran un motel barato que atendía a los que iban a echar un polvo rápido y a los obreros mexicanos, y el garaje al que se estaba aproximando, el que tenía pintado REPARACIONES OTTOMOTIVE en el lateral con letras verdes descoloridas.

Wasteland (Brooklyn) © vige. Creative Commons.

Larry era el típic nano que preferia els llibres al món real, dèbil, sense amics i amb un pare distant a qui preferia no haver de tractar. La relació del seu pare amb la mare d’en Silas és estranya, sospitem que hi ha més del que sabem. I tant els pares d’en Larry com els d’en Silas estan en contra d’aquesta amistat.

—Hay que joderse —gritó—. Te he seguido, hijo. Me tenías justo detrás y no me has visto. Ni te has dado cuenta. Y eso que estoy borracho, hijo. —Tropezó, pero siguió adelante—. No tienes ni puta idea de lo que tienes a tu alrededor, tú y tus libros de monstruos. En los viejos tiempos habrías muerto hace ya tiempo. Algún indio te habría cortado la garganta o un chinorri te habría hecho saltar por los aires con una granada. Siempre lo has tenido fácil. El niñito de mamá leyendo todo el santo día. Miras tus dibujos animados, juegas con tus muñequitos y lees tus tebeos. Pero ni aunque la vida te fuera en ello serías capaz de desenroscar un puto tornillo, no sabes ni cargar una puñetera batería. Y cuando se trata de poner los huevos sobre la mesa, no puedes ni quitarle el arma al chico que se la robó a tu padre.

Rusted Truck © NatalieMaynor. Creative Commons.

La infantesa de Larry és tot amor i comprensió, està clar. I amb un joc de flashbacks anem descobrint què va passar, com es va guanyar Larry l’odi de tot el poble i el sobrenom de Larry el tenebroso, com tant ell com els seus van ser condemnats a l’ostracisme, quin paper hi té Silas, o 32, en tot plegat i quina relació tenen entre ells. No explico gaires coses perquè en aquest llibre la tensió va creixent i creixent, i a la darrera part costa molt deixar de llegir quan tot es precipita, quan les sospites que l’autor hàbilment ha anat deixant aquí i allà exploten. Només una cosa sí diré: no us precipiteu a l’hora de jutjar els personatges.

He posat l’etiqueta Black America, tot i que la raça no és el gran tema sí que afecta de manera decisiva allò que estem llegint i el lloc que ocupen els personatges, té la seva importància. Després de Furtivos, aquest llibre demostra l’enorme nivell de Tom Franklin i la seva capacitat a l’hora de dibuixar personatges i escenaris reals, que viuen i respiren. Un llibre molt recomanable i molt Dirty!

(Visited 57 times, 1 visits today)