Les mares no abandonen / Sandra Freijomil

Coses que no venen al cas m’han portat a llegir  Les mares no abandonenmés exactament a llegir-lo en veu alta—. Triat una mica a l’atzar i sense saber ben bé què trobaria, vaig començar amb el llibre de Sandra Freijomil, que va guanyar el Premi Pollença 2021. La història ens va portant endavant i endarrere en el temps, i a través seu seguirem la protagonista i la relació amb la seva mare, amb la seva àvia (abans i ara) i com tot això afecta la seva pròpia relació amb la seva filla.

Alguna cosa va passar amb la mare de la protagonista. A més, ara retroba la seva àvia en una residència, amb el cap a quarts de quinze quasi sempre, i la seva filla entra a l’adolescència amb la delicadesa d’un elefant en una botiga de porcellana, el normal.

Aquest llibre parla dels vincles, de la línia femenina de la família, i també de la depressió, de com pot anul·lar a una persona i fer-la abandonar, de la por a tenir la llavor d’això i sobretot de transmetre-ho.

Quan la torno a veure, després de trenta anys d’absència i de mort emocional, està asseguda en una cadira de rodes, amb les mans arrugades com panses, un somriure esbiaixat que més aviat indica certa bogeria congènita que no pas alegria, picant de mans, pam, pam, pam, un ritme senzill i la mirada cristal·lina.[…]

Old woman in Cuba © Christopher Holt, Creative Commons.

Parlar-li del que he fet al llarg d’aquests trenta anys és massa feixuc i no sé si ho comprendria. Esbosso records, els meus, perquè els seus ja no hi són, presos o esborrats. No et reconeix. Ni a tu ni a ningú. Jo tampoc la reconec a ella, malgrat saber qui és. Aquí rau la diferència entre nosaltres.

Tot això ho anirem descobrint a poc a poc, anirem veient la realitat amb els records saltejats amb el “present”, en capítols molt curts i àgils. Veurem les coses abans que la protagonista hi posi nom. Posar-hi nom serà el primer pas per entendre-ho, però acceptar-ho ja serà tota una altra cosa. Tot i els salts el llibre se segueix molt bé, no tenim problemes per saber si ens trobem en l'”ara” o en aquell “abans” on es va originar tot plegat. Anirem reconstruint una història que té molt de tancament de ferida, d’acceptació i també de comprensió, d’empatia. Un llibre que no és el meu estil de llibre, però que es llegeix prou bé.

(Visited 108 times, 1 visits today)