Legado en los huesos / Dolores Redondo

Segon llibre de la Trilogia de Baztán, agafat amb ganes després de les bones sensacions que em va deixar el primer llibre de Dolores Redondo.
Tornem amb la inspectora Amaia Salazar, ara ja en la recta final del seu embaràs, quan les coses que semblaven resoltes en el primer llibre comencen a prendre un gir inesperat que obliga a investigar una mica més, perquè sembla que es tractava d’una cosa molt més gran. Si en el primer llibre es parlava sobretot del basajaun com a presència sobrenatural aquí toca parlar del tarttalo.
I com sempre tenim el poble d’Elizondo, i la família d’Amaia, inclosa la seva mare, i la investigació que va posant-se cada cop més interessant, i més terrible.
Tot comença amb un atac a una petita esglèsia d’un altre poble de la vall, Arizkun, i el record dels agotes, una mena de proscrits amb una simbología que coincideix amb l’atac. I uns ossos de braços, les víctimes del primer llibre tenien braços amputats, una cosa que no es va acabar d’aclarir.
I en aquest llibres passen coses, moltes, i es resolen dubtes alhora que se’n plantegen de nous. És allò de donar una resposta que planteja dues preguntes, més o menys. Si explico més coses caic en l’espòiler però hi ha hagut moment de pensar “joderjoderjoder” i quedar-me flipat. Llegeixo al transport públic i és un miracle que no m’hagi quedat al tren fins a final de línia.
El segon volum d’una trilogia sol ser el llibre més complicat, al primer llibre tot és nou, i les coses es resoldran de debó en el tercer, de totes maneres aquest manté el to, el ritme i millora respecte l’anterior, tot i que l’argument queda obert i espero llegir ràpid el tercer volum, tot i que em temo que hi haurà una cosa que no m’agradarà, ho veig a venir.
(Visited 22 times, 1 visits today)