Las lecciones peligrosas / Alissa Nutting

Després de Llum antiga tornem al tema de noi jove i dona madura, encara que els dos llibres són completament diferents, al marge d’aquest tema, i d’aquella manera. A Las lecciones peligrosas Alissa Nutting no ens retrata una esposa avorrida que busca en el noi jove, mig per accident, alguna cosa perduda des de fa temps, o “la darrera gran festa”. La protagonista, Celeste Price, és una depredadora. Li agraden els nanos de 14 anys, abans que facin l’estirada. Recorda una mica al protagonista de Lolita, que s’encaterina de la protagonista quan té 12 anys perquè considera que amb 13 ja serà massa gran i estarà espatllada.

Aquesta fixació la porta a estudiar i treballar com a mestre d’institut, on tindrà molts nois al seu abast. Només li queda seduir-los, però ella està com un tren i això no li representa el més mínim problema.

Hi ha el tema de la il·legalitat dels seus actes però això a ella no l’atura, només la fa prendre precaucions. I a l’altra banda doncs què voleu, nanos de 14 anys a qui una profe que està rebona els hi proposa fer de tot. És una oferta irresistible als 14, o als 15 o als 30 o als…

El tema és més complex del que pugui semblar. Ella vol nens, i inexperts, vol quedar fixada en la seva memòria, sap que serà la referència amb què compararan totes les experiències posteriors i ella sortirà guanyant, res com ser la primera. Jo aquí veig un paral·lelisme entre lo molt que es cuida la protagonista per mantenir-se jove i aquest voler que els nanos la recordin, deu haver-hi un transtorn psicològic amb un nom per això, però tampoc em posaré ara a buscar-lo.

I clar, tot el que es fa té conseqüències, però si us explico més coses us destripo la novel·la i potser tampoc cal.

 Llibre addictiu (m’ha durat un dia i poc), que tracta sense manies i també amb humor i cinisme un tema tabú. No recorre als tòpics més suats i potser per això costa posicionar-te amb el personatge protagonista. Només pensa en ella mateixa, li fa el salt al marit i els nanos els utilitza com a joguines, però tot i això ens mola. Una mica com Tony Soprano, és dolent, molt dolent, però que rebé que ens cau el malparit!