L’anomalia / Hervé Le Tellier

El premi Goncourt sol ser una bona garantia, té un historial força fiable i per això em poso amb aquesta novel·la d’un desconegut (per a mi) Hervé Le Tellier, guanyador del premi del 2020.

El llibre comença presentant-nos uns personatges, aparentment independents uns dels altres, que només tenen un punt en comú: tots ells van ser passatgers d’un vol París-Nova York molt accidentat i que els va fer témer que no en sortirien pas vius. Però al final l’avió va aterrar sense més i ja està, i tots van seguir amb les seves vides.

Les seves vides? Sí, això sembla, fins que tots comencen a rebre visites de l’FBI per una cosa que no se’ns explica però que intuïm greu, tot i que de moment només és misteriosa. Segueixen apareixent personatges amb el vol com a passat comú fins al moment que apareix l’FBI.

Air France F-HPJF © Dylan T, Creative Commons.

És un llibre francès, però aquest to de thriller el fa sonar molt americà, o el que entenem de vegades per americà, el thriller best-seller, si se m’entén l’expressió.

—Oh, Adrian, m’encanta —xiuxiueja—, som a Doctor Strangelove.

A les pantalles, cada nova dada confirma l’impossible. L’avió que hi ha a la pista és del tot idèntic al 787 que va aterrar al març. Sí, esclar, l’aparell es va reparar; sí, esclar, els passatgers són més grans: aquest vespre mateix, a Chicago celebren els sis mesos d’un bebè que, aquí a l’hangar, és un nounat de dos mesos que no para d’udolar. En aquests cent sis dies que separen tots dos aterratges, entre els dos-cents trenta passatgers i els tretze membres de la tripulació, una dona ha parit i dos homes han traspassat. Genèticament, però, són els mateixos individus. En Silveira fa balanç de situació en comitè restringit, i no presta gens d’atenció als matemàtics.

Això que és impossible ha passat, i veurem com el govern ho intenta gestionar, i com cadascú gestiona la trobada amb el seu doble.

Mirror © Volker Stetter, Creative Commons.

El llibre es llegeix molt bé, la història atrapa i manté el ritme. Potser és un llibre que s’escapa una mica del cànons del que és un llibre “literari”, però se’ns dubte és interessant i planteja preguntes. Què fer en el cas d’aquestes “duplicacions”? Qui té més drets, la persona que va sortir de l’avió al març o la desdoblada que va fer-ho al juny i que és la mateixa persona? I què faran els governs responsables d’aquesta gent el primer cop que passa, i el segon? I les religions i els fanàtics religiosos? Com s’ho prendran? Com una obra de déu o com una blasfèmia?

Potser aquest tipus de qüestions són més propies de la ciència-ficció que dels premis Goncourt. Li poso aquesta categoria Ciència-Ficció perquè jo crec que hi entra de ple. Aquest és un llibre ideal si l’agafeu oberts de mires i us deixeu portar, de seguida us atraparà!

(Visited 43 times, 1 visits today)