L’aigua és això / David Foster Wallace

Primer llibre que llegeixo de David Foster Wallace (o DFW com també se’l coneix), autor de qui n’he llegit moltes coses contradictòries. I aquest llibre a més a més és un assaig, no una novel·la. Normalment els assaigs m’agrada agafar-los quan ja estic familiaritzat amb l’autor a través d’altres llibres seus, en aquest cas haurà de ser a la inversa o no serà.
I el llibre està bé, molt bé. Observacions terriblement agudes, potser no gaire típiques per un discurs de graduació que és el que eren, però què coi els alumnes han d’aprendre que la vida no només no és com és pensen, sinó que sí pot ser-ho i aleshores és quan podem posar-nos a tremolar de debó o a voler matar gent. I potser l’educació ens fa capaços d’intentar posar-nos a la pell dels altres que potser estan pitjor o que viuen una realitat encara més alienadora que la nostra.
Això sí, si no fessin servir tota una pàgina per sols una frase o un paràgraf el llibre hauria tingut menys de 30 pàgines, a nivell de client això no m’acaba de convèncer, punt negatiu per Edicions del Periscopi, i un punt positiu per descobrir-me un autor, em llegiré algun llibre seu a veure què, probablement aquest.

EDICIÓ: Em va arribar un correu electrònic de l’editorial on m’explicaven el tema del format, cito: “Aprofitem per explicar-te que el fet de fer servir una pàgina sencera per a una pàgina o paràgraf es deu a respectar l’edició original americana, que segueix aquesta paginació, i que d’alguna manera respon al ritme de lectura de DFW durant el discurs de graduació. En tot cas, no va ser una decisió nostra, sinó que ja venia d’origen, i que les condicions per poder-lo fer (mida, format, etc) venien determinades pels propietaris. Res, només per comentar-t’ho, ja que ho exposes a la ressenya”

(Visited 32 times, 1 visits today)