La reina de las nieves / Michael Cunningham

by David Shankbone, Creative Commons

Primer llibre de Michael Cunningham que llegeixo. Tenim la ruptura de Barrett, i ell (de fet era una parella amb dos ell) se’n va a viure amb son germà Tyler que viu amb Beth que està patint els efectes d’una quimio que ara mateix és el que la manté viva, tot i que precàriament.
Una mena d’aurora boreal, petita i fugaç, visible des de Central Park és una mena de revelació; i també la neu, una nevada que cobreix la ciutat d’un mantell blanc, de fet l’aparició de la tempesta de neu és a l’habitació de Tyler i Beth, han deixat oberta la finestra i gràcies al vent neva a la seva habitació. Com a imatge és molt potent.
Apareixen també dos personatges més Liz i Andrew, que treballen a la botiga amb Beth (quan es pot aixecar del llit) i Barrett. Mentrestant Tyler sobreviu fent de cambrer en un local on també el deixen tocar, sap que no serà cap estrella de la música però li agradaria com a mínim ser una mica més bo per poder compondre una canço per Beth, per tocar-la a la boda, que simbolitzi tot el que significa per ell, i una mica també (detall terrible però que hi és) com a homenatge pòstum en vida.

by Anthony Quintano, Creative Commons

I amb reflexions sobre el fet de morir-se. Com li portes la contrària a una persona que s’està morint? Pot ser que el fet de morir-se faci a algú més insuportable? Passa el temps, Tyler i Beth es casen (tot i que mantenen que el matrimoni el formen Tyler-Beth-Barrett), la cançó que li fa Tyler no està del tot malament, i fins i tot Beth pateix una millora miraculosa de la seva malaltia. Vivim la festa de cap d’any plens d’esperança, com si les coses finalment s’arreglessin. Beth acabada la festa passeja pel barri, un barri fantasmal i una presència (la seva) que té molt d’espectral, de ser a l’altra banda. S’atura al carrer i es passa una bona estona mirant la finestra del pis on viu.
I després d’això som al més d’abril, i Tyler, Barrett i Liz són al ferry d’Staten Island, obrint una urna per tirar-ne les cendres al mar…

The Staten Island Ferry (c) Mike Steele, Creative Commons

I després d’això anem al novembre del 2008, quan no estava clar si el proper president seria Obama o McCain, i després de les previsions de Barrett sobre Bush fins i tot nosaltres dubtem. Tyler i Barrett buiden l’apartament i deixen els mobles al carrer, només conservaran el televisor i el sofà que ja és al lloc nou.
Així com les altres parts eren més de Barrett o Beth, en aquesta guanya pes Tyler.

Les muses (c) Francois Serent , Creative Commons

Tyler ara té éxit, quan Beth va morir la seva música va millorar, no és una estrella però té algun futur en això, i es sent fatal, com si hagués fet un pacte amb el diable, no ho ha fet, però no té gaire clar que hauria respost de tenir aquesta oferta. I en una conversa amb Liz, sols al pis nou, explicant-li això acabant fotent un clau, mig per comapassió mig perquè sí. Però després ens enterem que Liz i Tyler porten follant des de fa la tira, i que només ho van deixar estar durant la miraculosa (però fugaç) recuperació de Beth, i encara més després ens enterem que fot anys que se’n van al llit amb certa regularitat.
Liz, la millor amiga de Beth, encara ja la maduresa i tot i això té aquesta relació amb Tyler, quan a més a més sortia amb el jove Andrew. Lo d’Andrew és cas apart perquè ella ho veia venir, està cansada de sortir amb joves fins que pensen una mica i passat un temps se’n busquen una de la seva edat. Tyler està convençut que Beth no ho hauria vist malament, com si ella ja es veiés fora i entengués que el seu marit i la seva millor amiga tenen dret a consolar-se mútuament, també és una idea d’allò més consoladora per Tyler.
Liz vol un canvi i se’n va a California, Tyler es queda a NY perquè ha d’enllestir una cançó més per fer el disc que li ha comprat una discográfica independent, i Barrett enfronta el futur al costat de Sam, preguntant-se si aquest serà el bo, el definitiu.
Pel meu gust el llibre davalla cap a la part final, i més que una conclusió pletòrica, d’aquelles de llibre rodó les històries simplement les deixem de llegir, allò que deia un autor “antes de terminar mis libros los concluyo”, però està bé, possiblement un altre tipus de final hauria quedat molt forçat.
I la ciutat de Nova York és quasi un personatge, o en qualsevol cas molt més que un simple escenari, igual que la neu, amb tota la simbologia que arrossega.

Detall de la coberta amb l’Empire State Building nevat

 

(Visited 13 times, 1 visits today)