La lección de anatomía / Marta Sanz

Aquest llibre es llegeix com una mena d’autobiografía novelada, però a diferència dels llibres de Karl Ove Knausgård aquí no tenim aquesta obsessió pel detall, aquesta voluntat de recreació tant proustiana, tot és més senzill. Les experiències infantils no estan diseccionades des de la mirada de l’adult, no hi ha un intent de justificació, i sí unes ganes de passar-s’ho bé, és un llibre recreatiu en el sentit lúdic del terme. Les autobiografies solen tenir un defecte fatal: a l’autor li encanta el tema, perquè és ell, i assumeix que a tothom li ha d’encantar el tema, i no, el tema l’has de fer interessant sinó per molt que sigui la teva vida allò no interessa (tot i que tan Knausgård com Proust tenen estones avorrides els seus llibres són magistrals, són cas apart); en aquest llibre no ens trobem  amb això, l’autora sap fer-nos interessants i entretingudes les coses.
L’ordre cronológic de vegades trontolla una mica i tenim la sensació d’anar endavant i endarrera d’estar descol·locats. I després passa de puntetes sobre temes que solen ser centrals en les biografies, relacions amoroses, un marit i unes insinuacions de lesbianisme que no s’acaba d’aclarir. El llibre m’ha anat costant cap a la part final on la protagonista ja no veu les coses amb humor i l’explicació de les diferents coses agafa un to molt més pla que al principi.
El llibre és recomanable, potser sense molt entusiasme, i prefereixo a Knausgård tot i que aquest llibre és només un i de la meitat de pàgines de les castanyes del noruec, qüestió de gustos. Però he descobert que aquesta autora té força obra de gènere negre (per exemple aquesta), potser m’hi hauria de posar.
(Visited 13 times, 1 visits today)