La herencia / Vigdis Hjorth

S’ha parlat d’aquest llibre i, com quasi sempre jo hi acabo anant. No tinc remei i així obro La herencia de Vigdis Hjorth.

Tot comença amb una herència d’uns pares d’una família Noruega, que tenen quatre fills i deixen les dues cases que tenen al mar, a Hvlaer, a les dues filles petites, desentenent-se de la filla gran (la narradora) i el segon fill. El més lògic semblaria que cada fill fos propietari de mitja casa, però no és així. Les filles petites estan encantades, però el fill no s’ho pren bé i la filla gran, la narradora, no s’ho pren ni bé ni malament ni tot el contrari.

Ella s’ha desconnectat de la família, no ens diu perquè però li ha costat anys de teràpia aquest distanciament. És el que l’ha mantingut més o menys bé, potser bé no seria la paraula, estable, passable. Aquest distanciament ha estat la manera de fer que tot plegat fos suportable. No vol saber res de les cases, tampoc gaire de la família però veu la injustícia del repartiment, i especula amb quins poden ser els motius darrere de tot plegat.

Summer houses. Sunset light. Norway © Trine Syvertsen. Creative Commons.

El llibre comença així mateix, directe al tema:

Mi padre murió hace cinco meses, en un momento oportuno o inoportuno, según se mire. Yo creo que él no habría tenido nada en contra de desaparecer de una manera tan repentina justo entonces, hasta incluso pensé que se había caído a propósito cuando me lo dijeron, antes de conocer los detalles. Se parecía demasiado a lo que se lee en las novelas para poder ser casual.

Durante las semanas anteriores al fallecimiento, mis hermanos habían mantenido una enardecida disputa sobre un anticipo de la herencia, en relación con las casas de la playa de la familia en las islas de Hvaler. Y solo dos días antes de que mi padre se cayera, yo me había unido a la disputa poniéndome de parte de mi hermano, en contra de mis dos hermanas pequeñas.

Podria semblar un tema banal, estúpid fins i tot, una discussió per una herència entre germans no és res extraordinari. El problema és que les coses són com són per raons molt concretes i molt amagades. Mentre veiem com avança això veiem la relació de la protagonista amb la seva amiga i suport, Klara, a través de flashbacks.

Resulta curioso lo casual que es conocer a personas que luego serán decisivas para el desarrollo de nuestra vida, que luego influirán directa o indirectamente en elecciones que harán cambiar la trayectoria de la misma. ¿O no es casual? ¿Intuimos que la persona ante la que nos encontramos va a empujarnos hacia caminos por los que consciente o inconscientemente deseamos caminar?

L’amistat entre elles sorgia de tenir històries més o menys semblants.

Klara y yo amábamos a hombres casados que no querían divorciarse, que no nos querían, que querían acostarse con nosotras en habitaciones de hotel, hombres de los que no éramos capaces de desengancharnos, éramos infelices. Klara vivía sola, eso tenía sus desventajas, yo convivía con marido e hijos, lo que también tenía sus desventajas. Yo me había casado y había tenido hijos pronto para dejar de ser hija y convertirme en madre, pensé cuando empecé a pensar, ahora engañaba a mis hijos y a mi marido y me avergonzaba. Klara no engañaba a nadie pero andaba mal de dinero y se veía obligada a servir en el café Renna por las noches para sobrevivir.

wilkie_reading_will_1821 © Art Gallery ErgsArt – by ErgSap. Domini públic.

Però el tema dur és per què ella va haver de tallar amb la família, i a poc a poc van donant informació i es confirmen els pitjors presagis i una història d’abusos del pare. Sexuals amb ella i de càstigs físics al fill, els dos més distanciats. Les altres dues filles se n’han salvat i a la protagonista… bé, ningú la va creure ni la va protegir, molt especialment la seva mare. Per això en la lectura del testament diu tot el que ella necessita dir i el que la resta de la família no vol sentir.

Solo tienes que entender que esto no es una fiestecita, sino una guerra. A vida o muerte. No son negociaciones de paz, sino una lucha a vida o muerte sobre el honor y la memoria póstuma, dijo. Añadió que dejara ya de creer que mi madre me entendería, que no recibiría nada de mis padres sin renunciar a contar mi verdad. Que mis padres preferían verme muerta a acercarse a mí, que me sacrificarían a costa de su honor. Se trata de una guerra, dijo, y yo tenía que convertirme en guerrera.

La dinàmica ja és clarament de lluita, una lluita per intentar superar la veritat, el secret i el silenci que no és més que un doble càstig.

Uno no se vuelve bueno sufriendo. Por regla general uno se vuelve malo si sufre. La disputa sobre quién lo ha pasado peor es pueril. Los oprimidos suelen acabar mutilados, con una vida sentimental destrozada, suelen adoptar la manera de pensar y los métodos de actuar de los opresores, esa es la consecuencia más infame de la opresión, que destroza a los oprimidos haciéndoles menos capaces de librarse. Cuesta mucho trabajo convertir el sufrimiento en algo útil para alguien, sobre todo para el sufridor.

Mirror © dualdflipflop, Creative Commons.

Les cases de la platja són l’excusa per obrir en canal la família, una mica com el que va fer Karl Ove Knausgård i, com en el seu cas, el resultat és un llibre dur i que no deixa indiferent. Amb els seus capítols molt curts, alguns amb prou feines un paràgraf, com qui no vol la cosa, com si expliqués una història qualsevol, la protagonista es desmunta i es fa a miques i es refà, preparada per lluitar com a única sortida, com el seu intent per ser normal tot i la infància que ha tingut. La ficció serveix per fer aquests exorcismes? Ens l’hem de creure o hem de considerar-la una novel·la i no una confessió? Quin valor té aquest “fer safareig” en general o amb aquest cas en particular? El llibre està tècnicament molt ben escrit, al marge del seu contingut és un bon llibre, però el rebombori a Noruega no va venir per estar ben escrit. Estem normalitzant explicar situacions complexes per erradicar-les? O simplement ens mou el morbo? Preguntes que us vindran (a mi m’han vingut almenys) després de llegir aquest molt recomanable llibre.

(Visited 25 times, 1 visits today)