La habitación muda / Herbjørg Wassmo

Segon llibre que comença inmediatament després del final del primer. No hi ha un salt temporal endavant en forma d’elipsi. Henrik, el padrastre de Tora. és a la presó per haver calat foc a la fàbrica del seu cunyat. Tora manté en secret que ha patit abusos, però està radiant amb tenir Henrik lluny, mentre creix i creixen els seus somnis de marxar de la seva illa, sommia de manera infantil amb reunir-se amb la seva àvia materna a Berlín. Però aquesta idea té molt de somni i poc de realitat, ni tan sols sap si el seu pare tenia família a Berlín. Ella però el que vol és marxar.
La duresa de les condicions de vida queda a la vista amb la descripció d’un temporal que pràcticament arrassa l’illa, cases desplaçades, terrats arrencats, espigons desapareguts, tots els vaixells del port naufragats i els que han tingut temps corrent cap a alta mar on almenys les onades no els estimbaran contra les roques. El paisatge que queda després és absolutament desolador.

Mentrestant Tora creix, i finalment Henrik torna. Ja no és una nena, ha crescut i també és més valenta més capaç de dir les coses, no pas el seu secret però sí que no vol Henrik a casa, sota cap concepte.
Però torna, i sembla una altra persona, tranquil·la i que ja no veu ni té els seus atacs de fúria, però poc abans que Tora marxi a estudiar a Breiland (els estudis li paguen els seus tiets), Henrik hi torna.
Ara poso una foto, no és de Breiland però sí d’una altra ciutat noruega en els anys on s’ambienta la novel·la, 1957-1958. Després de la foto venen espòilers molt bèsties. No vull queixes.

Torvet (1950-tallet), Per Renbjør; Creative Commons

I quan Tora arriba a Breiland i comença a estudiar un nou món s’obre al seu davant. Un món que no té res a veure amb el que coneixia, una classe amb gent de la seva edat, una petita ciutat enlloc d’un poble perdut… sembla que Tora comença a aixecar cap i que les coses només li poden anar bé. Doncs no. Recordeu que abans de marxar el seu padrastre la viola? Doncs endevineu qui s’ha quedat embarassada.
Ho aconsegueix dissimular amb roba ampla (sí, no és gaire creible), i ho amaga, i pareix a la seva habitació en silenci (les queixes d’això a l’autora no a mi) un nen que neix mort. O potser no, el fet que ella es quedi feta pols i es preocupi d’un nano que no vol tenir al cap d’una estona potser no ajuda.  El fica en una caixa, l’enterra a la muntanya i es disposa a seguir la seva vida.
Des que descobreix que està embarassada té molt clar que és la cosa o ella, i tria ella. I aquí acaba el segon llibre de la trilogia, em poso amb el tercer.

(Visited 18 times, 1 visits today)