La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya / Roger Vinton

Ja sabia que aquest llibre em posaria de mala llet. Sé que sóc un pobre pringat, fins i tot un pringat pobre. Per tant un llibre on s’explica el poder, la gent que mana, els que tallen el bacallà, gent emparentada amb reialesa, burgesos de generacions… una gent que sempre cau de peu i que fins i tot quan no és així tenen les caigudes amortides per muntanyes del diners. Bé, no diners físics que això és de pobres, diners en bancs, molts bancs i en molts llocs diferents i exòtics. Un llibre així, amb aquesta capacitat de deixar ben clar quin és el meu lloc, mosqueja una mica, o bastant depèn del moment i del dia.

A més a més aquesta gent és sempre la mateixa gent. Les altes i baixes en aquest grup són l’excepció no la norma, excepte les baixes per defunció que aquestes sí afecten a tothom. Constructors, banquers, empresaris del motor, del tèxtil, cervesers, presidents del Barça, nissagues de polítics de tot tipus i pelatge. Gent que no necessita ideologia, que també és cosa de pobres, ni banderes perquè ells en tot cas les banderes les fabriquen per vendre-les.

https://www.flickr.com/photos/jmabel/
JM spiderweb 04 © Joe Mabel, Creative Commons.

El llibre toca totes les tecles, tots els temes, fins i tot els successos (ja sabia que la família de M. Àngels Feliu era de calés, però no sospitava que de tantíssims). El llibre és un exhaustiu qui és qui del poder a Catalunya, perquè hi ha molts noms que es repeteixen, i que a poc que es grati acaben sorgint les més insospitades relacions. Fèlix Millet deia que era una de les famílies que tallava el bacallà, tenia raó, aquestes famílies existeixen i em sembla que aquest llibre no els deu fer la més mínima gràcia.

https://www.flickr.com/photos/pictures-of-money/
Money © Pictures of Money, Creative Commons.

L’autor ha fet una tasca de recopilar informació dispersa i sobretot relacionar-la, les empreses que cotitzen a borsa i els matrimonis i les esqueles. Ha hagut de fer servir un pseudònim, el que diu molt d’amb quin tipus de gent se les té. Podeu trobar articles seus al seu blog, que va ser l’origen d’aquest llibre que ja va per la cinquena edició. No es deixa res, també parla de la Caixa (en les seves diferents encarnacions), de l’Opus, autopistes, empreses energètiques i les seves OPAs, dels polítics, i de consells d’administració on trobem moltes vegades els mateixos noms… Tot i tothom.

Hi ha gent que té molta moltíssima pasta, tinc dubtes que l’origen d’aquestes fortunes sigui honest, en alguns casos, en altres casos de dubtes no n’hi ha. Això em fa ràbia, però per altra banda com que són quasi com una societat tancada em queda l’esperança que l’endogàmia faci la seva feina, és qüestió de temps…

(Visited 89 times, 1 visits today)