Kallocaína / Karin Boye

Un llibre molt de l’estil de 1984, però molt anterior, el que demostra que no és el mateix un llibre en anglès que un en suec a l’hora de ser un referent internacional. A més a més l’autora Karin Boye va ser una precursora en moltes coses (lesbiana, artista, feminista, suicida).

En el llibre que ens ocupa ens trobem una societat totalitaria inspirada en el nazisme però que potser ens semblarà que té més en comú amb el comunisme de tall estalinista de l’URSS (com 1984, sí, però aquest llibre s’hi va avançar una dècada), un Estat Mundial, gris o organitzat més com un imnens formiguer que com una cosa remotament humana. El protagonista, Leo Kall inventa la Kallocaína, un sèrum de la veritat.
Però com deia Nicholson a A few good men, potser no podem amb la veritat, i la veritat és que si ens posem a jutjar no els actes sino les idees… en fi, més i més gent als camps de treball una autèntica bogeria i un món del que l’única manera d’escapar és amb la mort.
És significatiu que tant a 1984 com aquí les projeccions de futur que es feien sobre el comunisme fossin tan negres, i que encertessin tantíssim.
I aquí el tall de la pel·lícula, dos minuts gloriosos, tot i en Tom Cruise.