Ressenyes dels llibres que vaig llegint
No sé si realment ho intentaré o ho deixaré estar després d’emborronar uns quants fulls. No ho sé. La idea de deixar-ho córrer ja m’atrau, però la idea d’intentar-ho i practicar una mica i acabar atrevint-me a fer dibuixos d’aquí o dels meus viatges (quan es pugui tornar a viatjar
Continua llegintUn llibre que és una mena de petit clàssic japonés, i com d’altres llibres japonesos és molt breu (sí, l’excepció en això seria Murakami), som-hi amb Jun’ichirō Tanizaki. I uns protagonistes que són com diu el títol uns gourmets, o d’altres paraules potser menys amables. Que comencen a arribar a
Continua llegintStefan Zweig és un dels meus autors preferits i aquest és el primer cop que apareix en aquest blog, el que vol dir que l’he tingut injustament oblidat massa temps, cal posar-hi remei doncs! Aquest és pràcticament un minillibre, 71 pàgines i lletres a un cos generós. Un llibre que
Continua llegintComenço aquest llibre sense tenir ni idea de que em trobaré, passa de tant en tant per un tema que ara tampoc bé al cas explicar aquí, a veure què em sembla aquest llibre de Richard Price. Costa una mica d’entrar al llibre, i de seguida entenem el títol. Delinquents
Continua llegintVaig anar a parar a aquest llibre per aquest article, vaig pensar que almenys era un llibre curtet i que en el pitjor dels casos m’amargaria 3 o 4 trajectes en tren mentre descobria si Pola Oloixarac val o no la pena. L’article tampoc és que sigui un gran elogi
Continua llegintEl llibre comença amb un viatge a Uruguai i un adulteri. Són els anys del corralito, i un escriptor argentí cobra els seus drets d’autor en dòlars en un banc a l’altra banda del riu per evitar que siguin “pesificats” al moment. Va i torna i porta els dòlars a
Continua llegintUn llibre molt petit i que el vaig agafar justament per això, era petit i em cabia a la butxaca dels pantalons. Una manera d’entrar a James Joyce, fa la tira d’anys em vaig llegir Dublinesos, un recull de contes que es tanca justament amb aquest. He de rellegir el
Continua llegintEm semblar una premisa interessant i veig (perquè ho explica al llibre) que existeix o existia perquè els enllaços que hi trobo no van, la Brautigan Library, una biblioteca de manuscrits no publicats. Una idea una mica marciana molt en consonancia amb un autor bastant marcià com Richard Brautigan. I
Continua llegintA mida que el llegeixo Harry Crews es va confirmant com un dels meus autors de capçalera, juntament amb Larry Brown són els més destacats dels autors de Dirty Works, i això és dir molt perquè déu n’hi do quines bèsties pardes que son tots ells. És literatura d’un realisme extrem
Continua llegintSí, lo seu seria anar directament a Lectura fácil de la mateixa autora i que ha guanyat un dels premis que respecto, el Herralde, però sóc així i he preferit començar per aquí, però tinc el Lectura fácil a la lleixa. Sóc així i potser això no és bo. Hi
Continua llegint
Comentaris recents