Els millors de 2019

Doncs ja hi som, un any més toca fer la repassada de les lectures d’aquest any que acaba, no arribaré al meu rècord de més de 100 llibres però déu n’hi do la xifra: 88 (potser cau algun més però si de cas ja el posaria en els millor del 2020).

Ha estat un any en què per fi he complert algun dels objectius que sempre em poso, he llegit més llibres de no-ficció, i això està molt bé, i tot i que poc he fet alguna relectura. Són dos àmbits que he d’ampliar, però no sé d’on treure més temps.

Aquest any també ha sigut el d’una de les entrades de les que estic més orgullós Els apòcrifs de Manuel de Pedrolo. En l’àmbit de grans sagues també he llegit Final i així he culminat la lluita de Knausgård, també he seguit amb els llibres de Trapiello, i les obres completes de Josep Pla aniran fent, no me les penso agafar pas amb pressa.

No he llegit ni un llibre en anglès, quin desastre! A veure si netejo una mica la lleixa de pendents i em poso amb la trilogia USA de John Dos Passos, un llibre de més de 1.000 pàgines, o almenys amb algun dels de Ring Lardner.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:2019_loading.png
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:2019_loading.png

I ara ja el que tots esteu esperant, el que fa que aquesta sigui una de les entrades amb més visites de tot l’any. I parlant de visites, aquest any la cosa ha augmentat, i en general m’he mogut al voltant de les 500 visites mensuals. Aquest demencial blog que va començar a finals de 2010, amb una persistència suicida, sembla que va creixent i funcionant, moltes gràcies a tots! I ja paro, la llista és aquesta, com sempre hi ha llibres bons i molt bons que en queden fora, seleccionar és el que té, però els llibres que queden són molt i molt bons, per recomanar a ulls clucs o per demanar als reis.

No he aconseguit fer una llista de 10, ni de 12 i deixar-ho en un per mes, almenys no he passat de 20. Aquesta és la llista:

Sobre la terra impura / Melcior Comes
Madrid: frontera / David Llorente
L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola
Ariel i els cossos / Sebastià Portell
Temps de rates / Marc Moreno
L’art de portar gavardina / Sergi Pàmies
Un polvo en condiciones / Irvine Welsh
Els àngels em miren / Marc Pastor
Persecució / Toni Sala
Testament / Joaquim Carbó
Antes del huracán / Kiko Amat
Canto jo i la muntanya balla / Irene Solà
Feliz final / Isaac Rosa
Sigue, como si estuvieras viva / Rafael Fernández
Les lleialtats / Delphine de Vigan
La batalla d’Occident / Éric Vuillard

I entra per qüestió de dies però merescudament:

L’estrangera / Serguei Dovlàtov

I això vindria a ser tot, el 2020 més, bon any i bones lectures!

Els àngels em miren / Marc Pastør

Un nou llibre de Marc Pastor (que ha decidit firmar amb aquesta o viquinga ø al seu cognom i quedar-se en Pastør), li vaig fer el salt amb Farishta però apart els he llegit tots, només hi ha la ressenya de Montecristo per coses aquestes d’internet, en fi. Molt recomanable per cert L’any de la plaga.

La història comença amb la troballa de dues noies assassinades en una casa abandonada de Sant Andreu. Els han tallat la punta de la llengua i a una d’elles a més a més l’han violada. No tenien cap connexió entre elles aparentment, ni amb la casa on han aparegut. Només tenen una cosa en comú: un tatuatge d’unes ales. A part d’això res més, als mossos d’esquadra se’ls hi gira feina.

Dues noies de costat, capiculades, sobre el llit de l’habitació il·luminada per la llum d’una bombeta que penja del sostre. L’una porta un vestit blau cel, curt, la faldilla arromangada fins als malucs, sense calces, el pubis al descobert, mitjons de punt, els cabells rossos esborrallats ocultant-li la cara, blens de sang escrostonada. L’altra és morena, amb els braços encreuats al pit, com una mòmia, els ulls esbatanats i aquosos, la boca oberta com en un crit ofegat, un volcà d’on ha brollat la sang  —fresca fresquísima, lluent— que li regalima per la cara, desfigurada pels cops, el nas trencat, blaus als pòmuls, talls que la creuen com el mapa d’un laberint; brusa i texans, vambes Jhayber.

No les han matades aquí. El llit és un matalàs rònec sense llençols ni flassades ni, sobretot, sang. Només hi ha les taques que s’han escorregut des de les boques de les noies, però n’hi hauria d’haver molta més. Em col·loco a la gatzoneta, al costat del cadàver de la morena, que deu tenir uns vint anys, com a màxim. L’altra dubto que arribi als divuit.

—Les tenim identificades? —pregunto.

https://www.flickr.com/photos/markb120/
Wings © Mark Belokopytov. Creative Commons.

La feina de la policia serà anar recollint informació aquí i allà per intentar treure’n l’entrellat. Entre els policies hi ha Abraham Corvo, i de seguida veurem que és molt més del que sembla o del que es veu. I si hem de parlar dels policies cal que parlem d’una altra cosa i és l’escenari.

Catalunya està com està i ningú és capaç de dir com estarà en un o dos o cinc anys. En aquesta novel·la la cosa ja està més o menys resolta i Catalunya és una república més o menys independent tutelada per la UE, i amb grups terroristes que volen tornar a formar part d’España, i amb divisions entre policies segons quina posició van prendre en un moment donat. Tota aquesta informació Marc Pastør la va donant a poc a poc, sense fer ni un manifest ni res més que ambientar la història que explica. Una història perfectament creïble, si aquesta part d’història-ficció no us agrada podeu fer com si res; no és l’argument és l’escenari. Tot i que entre les pàgines 197-211 es dedica només a explicar-nos això, i jo he llegit aquestes pàgines contenint l’alè.

© Jordi Borràs

Apareixeran personatges que ens poden sonar d’altres llibres com Victor Negro i el seu ecosistema de L’any de la plaga, però són secundaris. Aquí el protagonista és Abraham Corvo, que no és poc, i el seu origen i la seva “fugida” de Guinea cap a Barcelona. Estic en aquell punt que dir més pot voler dir esguerrar la novel·la, per tant em callaré.

https://www.flickr.com/photos/maxbraun/
Animism © Max Braun, Creative Commons.

La trama purament detectivesca va avançant, a empentes i reculons i amb els culs de sac típics de la novel·la negra, ben narrat i amb gràcia . El sobrenatural té una certa presència, però crec que no serà excessiva pels puristes que no poden amb això, no estem en una novel·la de Connolly (tot i que en alguns moments amenaça de tirar per allà), en aquestes dues ressenyes us ens podeu fer una idea. En tot aquest treball policial es fa patent el coneixement que Marc Pastør té de com treballa la policia, una quantitat de sigles i departaments que pot estabornir una mica als que no tenim gaire idea i només arribem a diferenciar els diferents cossos en funció de l’uniforme que porten.

https://www.flickr.com/photos/jenikilo/
Cementerio Montjuic © Jens, Creative Commons.

La novel·la es llegeix ràpid i bé, molt bé. Després de tocar gèneres variats Marc Pastør amenaça amb tornar amb Abraham Corvo en un proper llibre, potser tindrem una saga detectivesca actual i nostrada però amb una ø vikinga al cognom? Trobo que seria una molt bona noticia!

http://www.illadelsllibres.com/farishta-nova-novella-marc-pastor-arribara-febrer/
Foto treta d’aquesta pàgina, no es menciona autor.

Un darrer apunt. He mencionat dues coses que potser poden fer enrere a més d’un i no hauria de ser així. El tema sobrenatural està justificat i no se n’abusa (no es resoldrà el crim gràcies a un “fantasma” que decideix intervenir, per entendre’ns). L’altre tema és més espinós: el tema polític. No sé quines són les idees polítiques de Marc Pastor (me’n faig una idea per facebook, però saber-ho del cert no ho sé). En aquest llibre no defensa unes idees o unes altres, no ho fa. Agafa la realitat tal i com la coneixem fins a l’octubre de 2017 i a partir d’allà va per lliure, sense bons i dolents (o amb molts dolents a totes bandes), no ens vol convèncer, ni ell ni els seus personatges. Entre els personatges n’hi ha que veuen les coses bé, n’hi ha que malament i n’hi ha que tant els és. Pinzellades d’aquesta realitat alternativa van apareixent, el punt més extens i monotemàtic són com ja he dit les pàgines 197-211, i si és un tema del que ja esteu més que tips us les podeu saltar, la trama de la novel·la l’entendreu igual.

És una molt bona novel·la negra, absolutament recomanable pels fans del gènere o del autor.