La panerola / Ian McEwan

En general els llibres d’Ian McEwan m’agraden. I en aquest es tracta el brexit (comença a ser una línia divisora en literatura anglesa, pre-brexit, post-brexit i brexit a seques) espero que amb certa gràcia i partint de la premissa inversa a la que va fer servir Franz Kafka a La transformació. Un insecte, una panerola, convertida en un humà a dia d’avui, al Regne Unit.

I no, el llibre no se salva absolutament per enlloc. És un pamflet anti-Brexit que segurament sense voler-ho explica perquè va guanyar el Brexit al referèndum. No és que no comparteixi la idea, que això és lícit, és que la ridiculitza a l’extrem a la idea i als que la defensen, sense cap mena de respecte o empatia. I a més a més de reduir-la a l’absurd fa que tota la idea sigui un pla de paneroles transfigurades en els membres del govern que volen ensorrar la humanitat perquè així, amb pobresa i demés, a elles els anirà d’allò més bé.

És possible que tots els intel·lectuals anglesos estiguin tan desconnectats de la realitat del seu país que necessitin explicacions absurdes per tot el que no entenen. No saben ni on viuen ni amb qui viuen, i el Brexit era una palla mental de chavs que ni tan sols es mereixien mig segon d’intentar comprendre què buscaven, no eren persones, eren bojos, eren paneroles.

Ian McEwan és un molt bon escriptor, però aquest llibre és una castanya que fareu bé d’evitar i mantenir ben lluny de vosaltres.

Closca de nou / Ian McEwan

Tercera obra que em llegeixo d’aquest autor després de la magistral Expiació i la molt interessant Chesil Beach.

Aquesta és més semblant a la segona, tant per l’extensió com per els personatges. Dóna la impressió que McEwan es mou millor en la distància curta (o potser mitja, 216 pàgines per ser exactes, cos de lletra i marges generosos) i amb pocs personatges.

El personatges són el narrador, el fetus que és a la panxa de la Trudy, el seu pare en John, que no viu a casa perquè la Trudy se’n vol separar, a més a més d’això ella està embolicada amb el germà d’en John, el Claude que compensa el seu poc cervell amb unes prestacions sexuals que tenen subjugada a la Trudy. Aquest panorama és susceptible d’empitjorar? Sempre. La Trudy no ha treballat en sa vida, i el pla d’ella i d’en Claude passa per matar en John i quedar-se i vendre per una fortuna la casa. Una casa antiga en un bon barri de Londres, la casa amenaça ruïna (en alguna part literalment) i està feta una cort de porcs, però en poden treure milions de lliures.

https://www.flickr.com/photos/81112744@N00/
Belly © erik langner, Creative Commons.

El protagonista ens va informant del que sent i el que pensa i els seus sentiments contradictoris respecte a la mare i respecte en Claude (de qui tem que li acabi travessant el crani amb el penis).

El caràcter sorprenent és el fetus, amb raonaments propis d’un adult, ha absorvit tot el que sa mare ha escoltat via podcasts, i el que rep a través de les seves sensacions. És aquest punt de vista el que aporta originalitat a la història, i aquesta contradicció perquè el fetus sap el que el Claude i la Trudy planegen fer perquè en parlen sense manies quan estan sols, però la seva capacitat d’acció o comunicació és inexistent. El llibre es llegeix amb una sorprenent facilitat i que l’aparent senzillesa de l’argument no confongui ningú, és un llibre ple de matisos i de grisos.

https://www.flickr.com/photos/fronteirasweb/
Ian McEwan no Fronteiras do Pensamento São Paulo 2016 © Fronteiras do Pensamento, Creative Commons.