Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Vaig divertir-me molt amb l’anterior llibre de Caitlin Moran , Cómo se hace una chica i aquest d’ara en vindria a ser una mena de continuació. Si en aquell llibre començava en el món del periodisme musical ara ja és una columnista més o menys ben posicionada i arriba l’explosió
Continua llegint
Pep Coll és un autor que m’agrada i un dels responsables que fes servir, ara fa temps, l’etiqueta Literatura pirinenca. El seu Dos taüts negres i dos de blancs és sensacional. En aquesta entrevista parla una mica d’aquest llibre. Ara que el concepte “España vacía” ha fet una certa fortuna,
Continua llegint
Un altre cas de llibre al que arribo després de llegir un article, és aquest, i per un cop he decidit posar-m’hi amb el llibre en anglès, perquè no hi ha manera i acabaré perdent el poc que sé. Si aquesta opció no us serveix el llibre forma part del
Continua llegint
En general els llibres d’Ian McEwan m’agraden. I en aquest es tracta el brexit (comença a ser una línia divisora en literatura anglesa, pre-brexit, post-brexit i brexit a seques) espero que amb certa gràcia i partint de la premissa inversa a la que va fer servir Franz Kafka a La
Continua llegint
M’agraden els llibres d’Éric Vuillard, això és evident. Per això és un autor que intento anar seguint. Com és marca de la casa, Vuillard agafa fets històrics i hi posa el seu particular prisma per acostar-nos-els. En aquest cas una revolució, una guerra, més o menys. Llegint aquest llibre m’he
Continua llegint
No m’havia llegit mai res d’Hernán Migoya, més enllà dels seus guions de còmics (vaig riure força amb Kung Fu Kiyo), i vaig estar al cas de la que es va liar amb el seu Todas putas ja fa uns anys, per això aquest llibre del qual tothom en diu
Continua llegint
No és el primer cop que apareix en aquest blog un llibre del fotoperiodista Jordi Borràs. Els dos primers eren més polítics, els llibres que descriuen sobretot els fets de la tardor de 2017 a Dies que duraran anys, i tres anys després de reaccions a les sentències del líders
Continua llegint
Un llibre que sempre havia tingut ganes de llegir i sempre deixava per després de l’“altre Murakami”(no, no són parents), en Ryu. S’anunciava una mica com una novel·la japonesa diferent, però tampoc n’he llegit tanta com per saber diferent a què. L’autor més llegit és precisament l’altre Murakami, així que
Continua llegint
No sóc jo gaire de novel·la històrica, només molt de tant en tant, i normalment perquè l’autor m’agrada. Això és el que em passa aquí, Albert Villaró és un autor que sempre fa que passi una bona estona (aquí i aquí) i per això m’he decidit. Si voleu llegir algun
Continua llegint
Vaig descobrir l’editorial Malas Tierras amb el llibre de Chris Offutt Mi padre, el pornógrafo, em va encantar i de fet he llegit tot el que he trobat d’Offutt, però em vaig apuntar el nom de l’editorial per mirar què més anaven treient, i aquest El club de Leonard Michaels
Continua llegint
Comentaris recents